Cuina i Nutrició
Ramon Font – AMIC
La d’avui és una versió millorada d’una recepta que vaig publicar fa molt temps. És força semblant perquè alguns ingredients són idèntics. En aquella proposta que vaig titular “amanida de favetes i carxofa”, a més, hi intervenien com a protagonistes el pernil salat i el mi-cuit. Doncs bé, en aquesta que ara us porto canviem el pernil salat pel d’ànec. És a dir, hi introduïm el magret curat, el pit de l’ànec, vaja. I com que hi mantinc el foie, d’aquí que l’anomeni amanida d’ànec.
La base és la mateixa. Hi posem tot un llit de barreja d’enciams i brots verds, que ens aportin força color. Com en l’altra ocasió, he optat per recórrer a les conserves de carxofa. Hi ha marques que et garanteixen un producte excepcional i penso que cal posar en valor la indústria conservera. Els cors de carxofa van sortir extraordinaris.
Amb els enciams i les carxofes distribuïdes pel plat (o la safata) hi incorporem els tomàquets de cirerol (xerris) tallats per la meitat. Veureu com, a partir d’aquí, el plat comença a guanyar en intensitat. I, just després dels xerris, repartim bé de favetes petites que també teníem en conserva. A més, estaven en oli d’oliva, un oli que s’ha de guardar per després aprofitar-lo per amanir.
En aquest punt ja tindrem els ingredients que faran de coixí als dos productes estrella que intervenen en aquesta recepta i, que consti que, per a mi, les faves i les carxofes ja són delicatessen. Per tant, agafarem el pernil d’ànec i el distribuirem estèticament pel nostre plat. Com sempre dic, no sigueu garrepes i feu gala de la vostra generositat. Poseu força quantitat de talls de magret, no us en penedireu en menjar-lo. I, amb el pernil d’ànec col·locat ja només ens quedarà culminar la nostra espectacular amanida amb una bona porció de mi-cuit. El posarem al centre, presidint la nostra creació. Veureu quin goig per a la vista, però, sobretot, per al paladar.
I, per acabar, un avís a navegants: qui ha cuinat després no rentarà els plats. Queda clar, no?
