Publicitat

Cuinar la pastanaga i el carbassó

spot_img

Publicat el 27.10.2016 9:30

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Fra_Valenti_foto petitaMenjar la fruita i la verdura al seu moment estacional té molts avantatges, a més d’un preu més assequible, té més bon color, olor, textura i, sobretot, gust. Les hortalisses estivals són molt riques en aigua i tenen propietats refrescants i antioxidants.

Publicitat

Justament en temps d’estiu i en les primeres setmanes de la tardor vénen molt de gust les amanides i les menges refrescants. Una de les hortalisses més pròpia del temps d’estiu és el carbassó, i que hom pot preparar i guisar de moltes maneres. Per exemple, si es talla el carbassó en làmines molt fines, aquestes s’han de cobrir amb capes molt primes de fulla de lletuga sense tronxo i d’espàrrecs tallats per la meitat, i aquestes capes s’han d’anar amanint amb alguna salsa o vinagreta, i el resultat final és excel·lent. De guisa semblant, amb la pastanaga laminada, o ratllada molt fina, macerada amb suc de taronja agre, un raget d’oli d’oliva i afegint encara una mica de mel i de canyella, en resulta una amanida inèdita, molt bona i refrescant, que en temps xafogós i en dies ardents la solien menjar els frares. La pastanaga és una hortalissa que destaca per les seves propietats nutritives i terapèutiques essent, alhora, molt agraciada en vitamines i minerals, de manera que és molt recomanable car, a més d’estimular la gana, aporta fibra i protegeix la pell i contribueix a millorar la capacitat visual. A voltes l’aplicació externa (i la ingesta) del suc de pastanaga ha donat bons resultat en casos de reumatisme.

Publicitat

De les hortalisses més comuns conreades a les hortes, com ara les pastanagues, les carbasses i, sobretot, els naps i les cebes, els frares en solien posar grans quantitats a l’escudella conventual de llegums amb verdures: “Córtese a lo largo unos nabos y cebollas y lo todo podrás en una cacerola con perejil, tomillo, escarola, apio y manteca. Lo rehogarás hasta que adquiera color y luego añadirás una azumbre de agua de fuente, una lechuga, guisantes, judías blancas, sal y pimienta. Después de cocerlo todo muy despacio en la cacerola durante tres horas lo colarás con un trapo y tendrás un buen caldo de hortalizas, a punto de ofrecer en el refectorio” (BHC, Recetario, s. f).

A l’article vinent us vull parlar, D.v., dels àpats conventuals i pairals en temps de tardor.

Fra Valentí Serra de Manresa és l’arxiver dels caputxins

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

El carrer Doctor Ferran es tancarà totalment per les obres del metro

Arran de la construcció de l'estació de Manuel Girona, també hi haurà diverses línies afectades de bus de TMB
spot_img

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]