14.2 C
Sant Gervasi
| Dilluns 30 de novembre de 2020 |

Curiositat o misteri, els llavis de pedra 

La figura de la boca o dels llavis és un tret rellevant dins de la literatura, però no és gaire comú dins de l'arquitectura

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Cultura

Roser Díaz

Fa poc ja vam publicar un article sobre la Casa Tosquella, un inquietant edifici modernista construït entre 1906 i 1909 per Eduard M. Balcells destinat a casa d’estiueig d’Antoni Tosquella i la seva família. La trobem ubicada en un triangle fet pels carrers Vallirana, Ballester i la ronda del General Mitre. Aquest escrit no es basa en el recull arquitectònic o artístic de la finca, ni tampoc en el seu lamentable estat, ni en la seva curiosa trajectòria, potser una de les més tristes d’una finca modernista dins la Barcelona actual. Passejant pel seu entorn, em van cridar l’atenció uns llavis de pedra, que sobresurten de la façana que dona al carrer Ballester

Rebuscant dins la iconografia del Modernisme, vaig poder constatar que la figura de la boca o dels llavis és un tret rellevant dins de la literatura (recordem Rubèn Dario), però no és gaire comú dins de l’arquitectura. El Modernisme adopta moltes figures de la natura i del món mitològic, com ara nimfes, fades i flors. També incorpora alguns trets del misteriós món medieval, però defuig dels temes antropomòrfics per ells mateixos, si no tenen una referència fantàstica o misteriosa. Així que, encuriosida per aquests llavis de pedra, em vaig permetre la llibertat de crear la meva pròpia història, que a continuació us explico.

 Llavis de pedra

Esquincen converses ocultes les meves mirades,

secrets dolços quan tot era part del millor món.

Ploren, amagades, aquelles tragèdies tan velles,

pels murs endinsats i secrets dels nostres racons.

 

Les pedres, rogenques de desig, ens contemplàvem,

gravàvem amb les gumies del cor tots aquells moments,

parlaven del futur com si fórem avis,

sense cura i enterrant en vida el nostre present.

I d’aquelles converses a mitges on els somnis manaven,

només queden les paraules buides que gronxa el vent.

I d’aquelles revetlles dels dies, d’aquelles vesprades,

pengen les teranyines fosques dels meus pensaments.

 

On tu eres com jo i jo com tu,

queden les cadenes de les abraçades,

presoneres del món que vetllava el nostre futur.

Viatjarem plegats, confiats, al país de les fades

buscant l’encanteri etern de l’amor segur.

 

T’estimava i els llavis parlaven amb petons suaus.

Les mans gronxàvem amb ànsia els plecs del teu cos.

Fonedissa l’ànima per tu esdevenia esclava

de la incertesa per la teva absència escrita amb dolors.

 

Paraules, que volia que sempre existissin,

que parlessin, quan jo ja no hi sigui, d’aquella passió.

Com un Déu esculpí l’ídol dels teus llavis de pedra

fent l’altar a la paret de la casa, a sota el balcó.

 

Jo no hi soc, tu no hi ets, ja res queda,

d’aquells temps on jo era tu i tu eres jo,

però sempre esculpits estaran aquells llavis de pedra,

perpetuant en el temps de la vida el nostre petó.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.