Publicitat

Desig, mirada, Amèrica

spot_img

Publicat el 3.10.2016 9:30

L’Art d’Observar

Pau Farràs Ribas

Pau_observacioHe llegit Amerigo. La crònica d’un error històric, un llibre breu i brillant on Stefan Zweig argumenta perquè el continent americà va prendre el nom derivat d’Amerigo Vespucci i no del de Cristòfol Colom. Hi ha tres coses que m’han fascinat. En primer lloc, la capacitat de síntesi i la visió lúcida de Zweig sobre les anades i vingudes d’Europa per la història des de l’any 1000 fins a la descoberta d’Amèrica. En segon lloc, les reiterades al·lusions a la mirada, per exemple: “Any 1000. Un son feixuc i sord ha caigut damunt el món occidental. Els ulls estan massa cansats per vetllar i observar; els sentits, massa retuts per moure’s curiosos” (pàg. 11). La mirada està cansada, no hi ha curiositat, no hi ha desig de saber. Després explica com, dos-cents anys més tard, Europa perd la croada pel Sant Sepulcre contra els sarraïns perquè aquests han après, tenen mapes, taules, savis que coneixen el curs dels estels, i això desvetlla Europa, que s’adona que “Per conquerir el món cal aprendre (…), pensar, estudiar, observar!” (pàg. 15). I arribats ja al 1300, “Europa s’ha tret la caputxa teològica que li impedia contemplar lliurement el món” (pàg. 15), que no és res més que començar a mirar el món d’una manera nova. Finalment, m’ha fascinat la contraposició entre la persona de Colom i la de Vespucci: Zweig no ho diu, però mostra un Colom que pot ser percebut com la imatge del desig, de la curiositat, de la rauxa necessària per avançar, per descobrir, per aprendre, per transformar, per crear. Però alerta: el desig pot encegar: “Opera la cataracta que emboirava la vista de la pròpia gesta al gran descobridor” (pàg. 36). Vespucci, en canvi, se’ns mostra com un bon observador, capaç de mirar més enllà (o més ençà) del desig i de donar sentit a l’experiència: “(…) aquest desconegut Vesputius és el primer de tots els navegants que és capaç de narrar el seu viatge bé (…), un home fidedigne i instruït que no inventa ni fabula, sinó que explica amb sinceritat. Fa que el lector visqui tot el terror que sentien; conta com, dins els vaixells plens d’aigua i atacats del corc, havien abandonat tota esperança d’arribar a terra venturosament” (pàg. 29-30). Vespucci reuneix, en el retrat que en fa Zweig, diferents qualitats importants en tot procés d’observació: És capaç de transmetre allò viscut amb un distanciament suficient, de manera que el desig de veure no deformi la percepció ni la part sigui presa pel tot. Però és capaç, a la vegada, de sentir-se involucrat en l’escenari descrit i de transmetre també l’emoció viscuda, perquè la seva mirada no és escèptica, al contrari, és una mirada bategant que també forma part de l’escenari observat. I no judica: “Havia observat i descrit els pobles coneguts com un humanista, com un savi, sense lloar-los, sense reprovar-los” (pàg. 69-70). De les paraules de Zweig se’n desprèn la imatge d’un Colom i d’un Vespucci que són com la cara i la creu inseparables d’una mateixa moneda: “Vespucci completa realment el descobriment d’Amèrica. (…) Si a Colom li pertany el mèrit de la gesta, a Vespucci li pertany per aquestes seves paraules el mèrit històric de trobar-ne el sentit. Va donar realitat plena com a intèrpret dels somnis a allò que el seu precursor havia trobat com un somnàmbul” (pàg. 37).

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

El pregó de la Festa Major de Sarrià 2025

"Som colles de valors, de reivindicació feminista, som moltes, fortes i ben plantades, som faldilles, pantalons blancs, gegantes sense límits, som espurnes i som orgull"

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí