Societat
Natalia Parejo
- Xesco Reverter: “Sarrià té un moviment de resistència per continuar sent el poble que era”
- De Washington a Sarrià: Xesco Reverter (TV3) dona el tret de sortida a la Festa Major
La darrera jornada de ‘Les Veus de la República‘, un espai de reflexió i debat organitzat per la Casa Orlandai, ha posat el focus en el conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina, viatjant al passat per entendre els seus possibles orígens, però centrant-se sobretot en l’actual situació, on l’atac del grup Hamàs el passat 7 d’octubre, va convertir-se en un punt d’inflexió. La xerrada, celebrada el dimecres 31 de gener sota el lema ‘El dret a la pau. Com anar més enllà de la violència en el conflicte Palestina-Israel’, ha estat conduïda per la col·laboradora d’Orlandai i El Jardí Elsa Corominas i ha comptat amb la participació del periodista internacional de TV3 Xesco Reverter, l’escriptor i periodista palestí Mohamad Bitari i la periodista i doctora en filosofia Paula Kuffer.
L’atmosfera que es respira a Israel i Palestina
La guerra d’Israel i Palestina fa dècades que està encesa, encara que actualment es trobi en el punt de mira des del dissabte 7 d’octubre de 2023. Si agafem aquesta data com a punt de partida per aportar xifres, “són més de 20.000 els morts, més de 65.000 els ferits i aproximadament un 65% dels habitatges situats en la zona de conflicte han quedat destruïts“, recorda Reverter. Són dades que impressionen i més encara tenint en compte que s’han produït en els darrers quatre mesos de l’enfrontament.
Xesco Reverter -sarrianenc- va poder viatjar als territoris poc després que es produís l’atac de Hamàs, i ha compartit durant la jornada les sensacions que va rebre tant d’Israel com del poble palestí. Després que tingués lloc aquest fet desencadenant, “l’atmosfera a Israel era d’un sentiment compartit d’estat de xoc“, explica el periodista. Però alhora se senten incompresos i frustrats. “No entenen per què des de l’opinió pública occidental hi ha tanta solidaritat amb Palestina, però no amb Israel”, afirma.
Paral·lelament, a Palestina ens trobem amb “una població indignada que defensa que sembla que la gent s’hagi oblidat dels precedents del conflicte”, fent referència al fet que des que Hamàs va produir l’atac sorpresa, moltes persones s’han quedat únicament amb això, com si es tractés d’un fet aïllat, quan realment el conflicte fa dècades que existeix.
D’altra banda, Mohamad Bitari ha volgut posar en relleu la mala lectura que s’està fent del conflicte, sobretot per la quantitat d’informació barrejada que hi ha a les xarxes, per exemple, quan es barreja Hamàs amb l’Estat Islàmic com si es tractés d’un mateix nucli. “És com si la gent estigués adormida i s’haguessin despertat al tercer episodi”, assegura. Així mateix, Bitari ha volgut recalcar que quan parlem sobre la situació i les accions dels palestins, “cal recordar que estem parlant amb un poble palestí amb una ferida, i una ferida de 100 anys“.
Sí o no a la legitimació de la violència
La filòsofa i periodista Paula Kuffer ha sigut l’encarregada de convidar als assistents a la reflexió, deixant els fets en un segon pla i apel·lant a la lògica, és a dir, intentant trobar un sentit per aquests últims esdeveniments que han envoltat en conflicte. En un enfrontament tan mediàtic com aquest, és inevitable que l’opinió pública es posicioni i que cadascú es regeixi segons la seva moral a l’hora de recolzar un dels dos bàndols implicats, però “es pot legitimar la violència de Hamàs identificant-la com a resistència, i la d’Israel qualificant els seus atacs com a defensa?“, pregunta Kuffer interpel·lant al públic que emplena de banda a banda la sala de la Casa Orlandai.
La realitat és que sense adonar-nos-en, quan acceptem i legitimem la violència, sigui del bàndol que sigui, “estem desestimant la vida de l’altre“. Segons aquesta perspectiva, els milers de civils que han perdut la vida en un intent frustrat de sobreviure a la catàstrofe humana, “són simplement un dany col·lateral de la guerra“. És per això, que la filòsofa afirma que davant d’aquest “espectacle de destrucció” on la retòrica de la guerra pot eclipsar a la mateixa humanitat, nosaltres hauríem d’advocar per “enfocar el conflicte des d’una altra mirada i prenent distància d’aquesta violència desmesurada”. Des d’un prisma que ens permeti allunyar-nos de l’espiral de violència per apropar-nos a la raó, que prioritza la vida de les persones involucrades indiferentment del bàndol al qual pertanyen.
Veritablement, és complicat pensar que dins d’un conflicte com aquest hi poden haver vencedors, sempre hi ha algú que surt menys perjudicat, que normalment és qui més recursos té, però difícilment guanya algú, perquè tots perden. Tots perden civils, somnis trencats que ja no succeiran, famílies destruïdes, aspiracions de futur que ja mai es compliran i records esfumats dins d’un cicle que sembla interminable. Al final del dia, tot queda ensorrat sota el caos que tenyeix de cendres les zones calentes del conflicte.
