Publicitat

Economia és una paraula femenina

spot_img

Publicat el 7.5.2018 9:30

Opinió / Una Perspectiva Solidària

Bernat Julià i Ruth Mellado

En aquest espai mensual de SSG Coopera, el projecte d’impuls de l’economia solidària del districte, s’aproparà a iniciatives transformadores. Aquesta vegada ens centrarem en el feminisme que avança en totes les esferes de participació social i que va ocupar també un espai al Casal Popular La Tecla el 22 de març amb una xerrada amb entitats del territori. El resum el podeu trobar al web (sarriasantgervasiess.com).

Publicitat

Amb el regust encara de la mobilització de la vaga del 8M, massiva històricament, es torna a visibilitzar que la igualtat encara queda lluny i el camí a recórrer és llarg. En àmbit laboral les dones parteixen d’una posició de desavantatge en l’accés i la posició al mercat laboral. Tot i que elles obtenen millors resultats acadèmics la situació es capgira quan entren al món laboral, ja que el treball reproductiu i de cures, recau majoritàriament sobre elles. Quan avança la seva vida professional es troben amb l’anomenat “sostre de vidre”, una barrera invisible que representa les limitacions de les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. És freqüent observar organitzacions amb majoria de dones treballadores en les quals els càrrecs directius estan ocupats majoritàriament per homes.

Publicitat

Les economies feministes posen de relleu un fet tan obvi —i tan ignorat pel sistema capitalista— i és que cal posar en valor algunes tasques reproductives (tasques de la llar, cures, etc.) i que són imprescindibles per al sosteniment de la vida i el treball. Aquestes tasques indispensables, que reben poca valoració social, han quedat invisibilitzades i no tenen remuneració. El sistema capitalista té com a objectiu l’acumulació de riquesa, el contrari que l’economia feminista, que té per objectiu posar la vida al centre i, per això cal donar valor i visibilitzar les tasques reproductives i de cures.

La participació social de les dones

Pel què fa a la participació de les dones encara predomina el rol heteropatriarcal i actituds d’interrupció a les dones (manterrupting), acaparament del torn de paraula en les trobades, reiteració intervencions, veus que no se senten o són sistemàticament interrompudes, desconnexió del tema quan parla una dona o bé explicar a una dona alguna cosa que probablement ja sap o, fins i tot ho coneix millor (mansplaining) o actituds similars es donen massa freqüentment.

La Xarxa d’Economia Solidària no només ha creat una eina per analitzar les trobades sinó que ha llençat la campanya “Reunions roDONES” on visibilitza i dona eines a les dones participants per no perdre quota de participació. Fer visible aquesta situació no és la solució, però pot aportar elements que ajudin a caminar cap a una societat més feminista i de retruc més democràtica. El fet que ens adonem de quines són les inèrcies heteropatriarcals dominants ja és el primer pas per a canviar-les, primer cal posar-hi consciència i diagnosticar per a poder canviar.

Bernat Julià i Ruth Mellado, tècnics del projecte SSG Coopera: sarriasantgervasiess.com

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí