Arquitectura
Jaume de Oleza
Vaig tenir l’ocasió de conèixer l’arquitecte Barba Corsini amb motiu de la realització d’un treball en els meus anys d’estudiant d’arquitectura cap a l’any 1976. Una visita agradable al seu estudi, situat en aquest edifici de la ronda de General Mitre núm. 1-13 , dissenyat i construït per ell mateix.
Una construcció de 12 plantes formada per set edificis units entre si, i que conformen un bloc lineal i unitari. Va ser construït cap a l’any 1962, i inclòs en el catàleg del Pla Nacional del segle XX. És un edifici d’habitatges i locals en planta baixa, amb habitatges d’escassos de 46 m2 de superfície, però malgrat l’escassa superfície oferien la flexibilitat i la possibilitat d’annexionar diferents mòduls d’habitatge per d’aquesta manera augmentar la seva superfície.
Va ser un projecte amb un concepte molt avançat en el seu temps, sobretot al ser pioner en el mercat immobiliari, ja que va avançar-se amb una idea tan moderna com la versatilitat de la superfície a l’habitatge. Els habitatges eren de renda limitada, i a dins també aportaven solucions noves en el seu dia, com la paret corredissa del dormitori que possibilitava integrar el saló menjador. O la incorporació d’armaris encastats, avui dia tan usuals.
Barba Corsini (1916-2008) va morir als 92 anys d’edat, amb una carrera dilatada d’obres d’arquitectura. Va ser un professional que va saber escapar dels motlles del racionalisme més ideològic per incorporar un sentiment més humà en les seves construccions.
Una de les seves obres més conegudes va ser l’interiorisme dels àtics de l’edifici la Pedrera de Gaudí, al Passeig de Gràcia. Un projecte en què el seu compromís humanista el va portar a dissenyar els objectes del mateix habitatge, com són la llum de peu, una cadira, un banc etc., alguns del quals reeditats avui dia per l’arquitecte galerista, Ruiz Millet.
Barba Corsini va aixecar també un poble a Menorca, Binibeca, on una vegada més es feia patent una arquitectura amb un gran respecte al medi ambient, als seus habitants i a la cultura. Una obra amb cert aire pintoresc, que conjuga tradició i modernitat. En fi, l’edifici de General Mitre representa un clar exponent de l’arquitectura racionalista de mitjans del segle XX, dissenyat per un arquitecte preocupat a donar un sentit humanista a l’arquitectura.
