Editorial
El Jardí
Passejant per les faldes de Collserola, es fa palès que la primavera s’acosta ràpidament. Les temperatures suaus i les pluges del febrer sembla que han animat la floració de les plantes, i molts insectes s’han desvetllat del son hivernal. Fins i tot es pot veure alguna papallona. Però no ens podem refiar: l’hivern acostuma a reservar-se alguna coetada final, i el mes de març acostuma a portar sorpreses. Però ja tenim la Setmana Santa a l’horitzó, i aleshores serà primavera.
La pandèmia va fent camí. Sembla que ens hi anem acostumant perquè anem recuperant progressivament aspectes de la nostra quotidianitat. Les vacunes s’estan mostrant eficaces i, quan s’assoleixi una vacunació més massiva, podrem començar a deixar enrere les incerteses i les pors que ens han acompanyat aquest darrer any. Però tampoc cal enganyar-nos: sortiran noves incerteses. Tanmateix, ens hem demostrat que com a humanitat podem salvar situacions molt complicades. Així, aquesta primavera també ens pot portar bones perspectives per superar la covid-19. I també esperem que ens porti un nou govern a la Generalitat: les eleccions es van poder celebrar. Una vegada més, es demostra que a Sarrià – Sant Gervasi es vota diferent que a la resta de la ciutat i del país.
El març ens porta moltes activitats relacionades amb el Dia Internacional de la Dona. Segurament no es podran fer manifestacions tant massives com altres anys, però la gent té ganes d’expressar el seu descontentament. En especial la gent jove, com recollim a les pàgines del diari: cal defensar la llibertat d’expressió. Al mateix temps, un vell i tenaç activista “sarrianenc”, l’Arcadi Oliveres, ens va deixant: li dediquem l’entrevista de gent del barri. El seu exemple ens pot guiar en les moltes batalles contra la injustícia que ens planteja la vida.
