Publicitat

El Cant de la Sibil·la

spot_img

Publicat el 23.12.2015 16:00

El faristol

Eduard Sant Chalois

Des de fa uns quants anys, durant la nit de Nadal i en concret just abans de la Missa del Gall, s’ha fet l’esforç de recuperar un drama litúrgic de gran difusió a l’Edat Mitjana al sud d’Europa. M’estic referint al Cant de la Sibil·la. A Barcelona, aquest cant es representa, de moment, en sis esglésies. Aquestes són Santa Maria del Mar (la primera a recuperar-la l’any 1948), la Mare de Déu de la Bonanova, des del 1998, amb interpretació de Maria del Mar Bonet, la Catedral de Barcelona (recuperada des de l’any 2009, el Cor de Cambra Francesc Valls l’interpreta seguint la versió del segle XVI), Santa Maria de Jesús de Gràcia, Sant Gaietà i últimament també el Monestir de Pedralbes.

Publicitat

Però què és i què el fa tant especial que fins i tot hagi estat declarat l’any 2010 “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” per la UNESCO? El Cant de la Sibil·la és l’escenificació del Judici Final per part d’un personatge femení que canta, en alguns casos de manera teatralitzada amb una espasa a la mà i dalt d’una tribuna, els vaticinis que al seu dia va fer a l’antiga Grècia la Sibil·la Eritrea. Les Sibil·les eren vidents que feien oracles a partir dels fenòmens de la naturalesa. Aquests oracles parlaven de la fi del món, visió que va comportar que a partir dels segles IX-X, l’Església Catòlica hi trobés un valor pedagògic i els acabés incorporant com a última lliçó de les Matines de la nit de Nadal, és a dir al moment de la primera vinguda del Crist, per anunciar-ne la segona.

Publicitat

La majoria de les estrofes d’aquest text descriuen, després d’haver anunciat la segona vinguda del Crist, tota mena de desastres naturals i còsmics com per exemple la posta de la lluna, la pèrdua de la resplendor del sol o terratrèmols.

Amb el Concili de Trento (1545-1563) que va donar pas a la Contrareforma, el El Cant de la Sibil·la va ser un dels grans perjudicats fins al punt de ser pràcticament exclòs, tret de l’illa de Mallorca i l’Alguer on s’ha seguit representant sense interrupció aquesta tradició.

Ja sigui amb el seu format històric i teatralitzat o simplement modernitzat i cantat, la recuperació d’aquesta tradició perduda ara fa més de 400 anys és una gran notícia per la cultura del nostre país.

Per últim, només em queda desitjar-vos que passeu unes molt bones festes i ens retrobem l’any vinent.

Imatge destacada:

Interpretació de El Cant de la Sibil·la, a Santa Maria del Mar. Fotografia de Jordi Bedmar

Notícies relacionades

L’Ajuntament descarta un nou CAP a la Bonanova per aquest mandat

Els veïns defensen que és un barri amb una "població envellida" amb dificultats per desplaçar-se fins al centre de Vallcarca

La història de l’església de la Bonanova: víctima d’un robatori i un incendi

A causa de la falta de pressupost, els veïns de Sant Gervasi van finançar la seva reedificació

La “Desfilada diversa” de la Fundació ESMEN reivindica i empodera la moda inclusiva

L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha estat la cloenda de la Setmana Cultural organitzada per la Universitat Blanquerna-URL

El Jardí 115, març de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/04/El-Jardi-115_Marc25_0403.pdf
spot_img

Fibromiàlgia i estimulació cognitiva: claus per millorar la qualitat  de vida

L'objectiu de l'estimulació cognitiva és ajudar a estabilitzar o millorar els símptomes i el deteriorament cognitiu

L’Ajuntament inicia el projecte de soterrament del cablejat de Ganduxer

Al consell de barri de les Tres Torres, Districte també anuncia que descarta simplificar la línia V9 per l'alta afluència en horari escolar

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí