Dimecres 09, octubre 2024
20 C
Sant Gervasi
19.8 C
Sarrià
Publicitat

El Cant de la Sibil·la

Publicat el 23.12.2015 16:00

El faristol

Eduard Sant Chalois

Des de fa uns quants anys, durant la nit de Nadal i en concret just abans de la Missa del Gall, s’ha fet l’esforç de recuperar un drama litúrgic de gran difusió a l’Edat Mitjana al sud d’Europa. M’estic referint al Cant de la Sibil·la. A Barcelona, aquest cant es representa, de moment, en sis esglésies. Aquestes són Santa Maria del Mar (la primera a recuperar-la l’any 1948), la Mare de Déu de la Bonanova, des del 1998, amb interpretació de Maria del Mar Bonet, la Catedral de Barcelona (recuperada des de l’any 2009, el Cor de Cambra Francesc Valls l’interpreta seguint la versió del segle XVI), Santa Maria de Jesús de Gràcia, Sant Gaietà i últimament també el Monestir de Pedralbes.

Publicitat

Però què és i què el fa tant especial que fins i tot hagi estat declarat l’any 2010 “Patrimoni Immaterial de la Humanitat” per la UNESCO? El Cant de la Sibil·la és l’escenificació del Judici Final per part d’un personatge femení que canta, en alguns casos de manera teatralitzada amb una espasa a la mà i dalt d’una tribuna, els vaticinis que al seu dia va fer a l’antiga Grècia la Sibil·la Eritrea. Les Sibil·les eren vidents que feien oracles a partir dels fenòmens de la naturalesa. Aquests oracles parlaven de la fi del món, visió que va comportar que a partir dels segles IX-X, l’Església Catòlica hi trobés un valor pedagògic i els acabés incorporant com a última lliçó de les Matines de la nit de Nadal, és a dir al moment de la primera vinguda del Crist, per anunciar-ne la segona.

Publicitat

La majoria de les estrofes d’aquest text descriuen, després d’haver anunciat la segona vinguda del Crist, tota mena de desastres naturals i còsmics com per exemple la posta de la lluna, la pèrdua de la resplendor del sol o terratrèmols.

Amb el Concili de Trento (1545-1563) que va donar pas a la Contrareforma, el El Cant de la Sibil·la va ser un dels grans perjudicats fins al punt de ser pràcticament exclòs, tret de l’illa de Mallorca i l’Alguer on s’ha seguit representant sense interrupció aquesta tradició.

Ja sigui amb el seu format històric i teatralitzat o simplement modernitzat i cantat, la recuperació d’aquesta tradició perduda ara fa més de 400 anys és una gran notícia per la cultura del nostre país.

Per últim, només em queda desitjar-vos que passeu unes molt bones festes i ens retrobem l’any vinent.

Imatge destacada:

Interpretació de El Cant de la Sibil·la, a Santa Maria del Mar. Fotografia de Jordi Bedmar

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.