Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El carrer Pàdua uneix l’avinguda de la República Argentina amb el carrer Balmes, tot i que actualment ha quedat tallat per la ronda del General Mitre, a la part central del barri del Putxet i del Farró.
La urbanització del carrer s’inicià en les darreres dècades del segle XIX, a partir de les finques de can Borí, Ferran Puig, Joaquim Ferret i Mandri, i can Tut, de la família Buscarons. L’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles vetllà perquè tot el carrer mantingués una mateixa alineació de manera que existís una coherència al llarg del seu extens traçat. A finals del segle XIX, quan es coneixia com a carrer de Sant Antoni de Pàdua, encara estava poc urbanitzat, només hi havia una colla de cases en la part central, sobretot al costat sud o de mar. L’any 1907, després de l’agregació de Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona, la dedicació del carrer va quedar només amb el nom del lloc, Pàdua, a causa de la duplicitat de noms al Nomenclàtor.
El 1930 s’havien urbanitzat més trams del carrer, sobretot a la part de mar. Aleshores, la nova divisió per districtes i barris de Barcelona situa el carrer de Pàdua com a límit entre els barris de Bertran (avui el Putxet) i del Farró. Bona part del carrer el formaven torres de famílies menestrals i de la petita burgesia, com la de la família Fontbona, prop de la República Argentina, o la del número 75, una bonica casa d’estil modernista dissenyada per l’arquitecte Geroni F. Granell i Manresa, el 1903.
Als anys quaranta, a la torre del número 105, cantonada amb Ríos Rosas, es va obrir el gimnàs d’Armando Blume, d’on es va forma el gran gimnasta Joaquim Blume. Poc després, el 1949, Marcial Grasa obria un celler per a la venda de vins, que posteriorment es convertí en la Bodega Pàdua. A poc a poc, el carrer Pàdua es va anar convertint en un dels eixos comercials més potents del barri, on s’han anat obrint comerços de tots els sectors, sobretot de l’alimentació. Avui, juntament amb Guillem Tell, és l’eix comercial més potent del barri del Farró
