Arquitectura
Jaume de Oleza
Situat a l’illa compresa entre els carrers Freixa, Raset, de Vico i Modolell, hi ha un conjunt de sis blocs d’edificis exempts, envoltats de zones enjardinades, que ocupen la totalitat de l’illa. Aquests edificis van ser dissenyats per l’arquitecte José Antonio Coderch (1913-1984), l’any 1968 per encàrrec del llavors Banco Urquijo, que anys més tard l’any 2006 va comprar el Banc Sabadell. Aquest conjunt d’edificis va obtenir el Premi Fad a la millor obra d’arquitectura l’any 1973.
Són sis blocs d’edificis gairebé simètrics, que gràcies a la seva repetició donen una unitat compositiva unitària. Una de les característiques més visibles és la forma esglaonada de les façanes, amb moltes reculades que permeten que totes les habitacions siguin exteriors i d’aquesta manera no haver d’ubicar patis interiors de ventilació. D’aquesta manera, es defineix una estructura compacta d’espai totalment útil. Cadascun dels edificis consta de dos habitatges per planta, d’àmplies dimensions, i és remarcable el concepte espacial que representa el disseny del saló, en estar ubicat entre dues terrasses. Per la part exterior, estan acabats amb un revestiment de ceràmica de color teula, que conjuntament amb les persianes i les mampares de fusta fosca donen a l’edifici un caràcter de qualitat senyorial.
És una obra més d’aquest insigne arquitecte, que va unir la tradició i la modernitat sota el criteri d’una percepció humanista de l’arquitectura. Aquest conjunt d’habitatges, igual que els edificis de les cotxeres de Sarrià, va representar una experimentació amb la tipologia de l’habitatge urbà. Va traslladar la inquietud dels efectes entre llums i ombres, que va dur a terme des de les cases unifamiliars fins als edificis d’habitatges. Un interès, que sempre va acompanyar l’obra de Coderch, i que en aquest cas es pot veure amb la complexitat de les reculades dels volums. La seva preocupació per la llum el va portar a investigar no només en els projectes d’arquitectura, sinó també en el disseny d’objectes, com va ser l’any 1957 el disseny de la Làmpada Disa. Un projecte que, com el propi autor explicava, tenia com a problema principal el fet de crear una il·luminació d’ambient íntim i que recordés el foc d’una xemeneia.
Jaume de Oleza és arquitecte cwork.cat
