El consum responsable i l’economia social i solidària

Economies Alternatives

Bernat Julià

Hi ha alternatives al consum capitalista? El passat dissabte 16 de febrer es va celebrar una mostra de consum responsable a la plaça Joaquim Folguera organitzada pel CDR de Cassoles sota el lema “Consum Responsable per la República”. Aquesta mostra apel·lava a “desconnectar de l’Ibex-35” i a revisar el nostre consum del dia a dia per fer-lo de forma crítica i responsable. La mostra va agrupar a una dotzena d’entitats, moltes d’elles vinculades a l’economia social i solidària: la Cooperativa Catalana de Serveis Financers, Som Mobilitat, Som Energia, Opcions, Germinal, Parlem.cat, Mútua.cat, CatGas, SSG Coopera i la Cooperativa Premsa local El Jardí. També va comptar amb la presència d’Arran Cassoles, la CUP de Sarrià-Sant Gervasi i el propi CDR de Cassoles.

Durant tot el matí, les paradetes van comptar amb veïns i curiosos que van acostar-se a conèixer les iniciatives que s’hi exposaven. A més, des de SSG Coopera vam participar activament amb la xerrada de l’Enric Capdevila que va servir també de presentació de la nova Guia de Consum de Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta guia és una proposta de SSG Coopera per fer visibles les iniciatives i projectes del districte que ofereixen productes i serveis d’una manera alternativa.

L’economia Social i Solidària, una alternativa que ja existeix

La paraula economia, derivada del grec oiko-nomos (casa-normes) per tant, normes de la casa o organització de la casa; no respon actualment al seu significat primigènit. De fet, en un inici la paraula nomos significava “repartiment equitatiu”, fet que entronca molt més amb les idees actuals de l’economia social i solidària que amb la deriva neoliberal actual. En aquest sentit l’economia social i solidària ha esdevingut un ecosistema de pràctiques, moviments i fenòmens que volen transformar les relacions socials actuals posant la sostenibilitat de la vida i el medi ambient al centre i desbancant el lucre de l’activitat principal de l’economia. I ho fa sota fórmules diferents, cooperatives, associacions, fundacions, mutualitats… en definitiva projectes d’emprenedoria social, col·lectiva i transformadora.

En aquest sentit destaquem sis eixos sobre els que pivoten aquestes pràctiques:

1. 1. Consum responsable: Iniciatives que qüestionen el consum superflu i excessiu, i que proposen alternatives i un consum que treballin pels nostres valors: Opcions.org, Pam a Pam, etc.
   2. Economies comunitàries: formes col·lectives basades en la feina conjunta, desbancant la moneda de l’intercanvi i que fan una aposta per promoure la pertinença a la comunitat: horts comunitaris, grups de consum, xarxes d’intercanvi, bancs del temps o grups de criança compartida: Espai Nats, Germinal Coop, BarriStop…
   3. Economia basada en els comuns: iniciatives que gestionen béns comunitaris des de la comunitat: boscos comunals, gestió ciutadana: Casa Orlandai o Vil·la Urània…
   4. Economia feminista i economia de les cures: Col·lectius que aposten per una visió reproductiva de la vida, que faci possibles vides que mereixin ser viscudes, posant en primer pla la invisibilitzada economia de les cures i denúncia del sistema patriarcal: Mujeres Latinas, assemblees de dones com La Pira Feminista, Comitès de Vaga 8M…
   5. Economia col·laborativa: basada en plataformes tecnològiques digitals, lògica de compartir: wikipedia, couchsurfing, Lendi app…
   6. Economia circular: Iniciatives que aposten per un nou model de la gestió dels recursos i els residu, com és el projecte porta a porta de Sarrià, iniciatives contra el malbaratament alimentari (Xarxa d’Aliments de Sarrià), etc.

Com podem participar-hi?

Partim de la premissa que mentre la democràcia ens fa votar cada 4 anys nosaltres votem cada dia: cada consum és un vot, i des que naixem fins que morim fem milions de vots. Participar-hi és revisar aquests vots i implicar-nos activament en els col·lectius i les entitats que hi treballen.  Per exemple:

• Al matí quan ens llevem, obrim el llum, mirem el mòbil, ens dutxem… què hi ha darrere d’aquestes accions? Monopolis d’energia, telecomunicacions, aigua… Però tenim alternatives de consum amb cooperatives locals com Som Energia, Eticom Som Connexió o Guifi.net, la xarxa de telecomunicacions, oberta, lliure i neutral, sense fils, més gran del mon, amb 35.200 nodes actius. En aquest sentit, aquesta setmana se celebren el Mobile Social Congress i el IV Congrés de Sobirania Tecnològica (SobTec) iniciatives que promouen una altra visió alternativa de com ens relacionem amb les tecnologies i que ens avisen que el malson d’orwell ja existeix.
• Quan esmorzem, dinem o sopem, com i on hem comprat els aliments? Tenim cooperatives de consum com Germinal al Farró i Can Pujades a Vallvidrera, o el Coopmercat a Sarrià: productes ecològics i de proximitat. Tenim alternatives també en el camp de les finances i la moneda social: banca ètica (FETS, Coop57, Fiare), assegurances (Arç Cooperativa), etc.
• També quan llegim notícies podem apostar per models diferents, com la cooperativa Diari El Jardí, La Directa, Sentit Crític… I fins i tot en l’habitatge podem buscar alternatives com les cooperatives en cessió d’ús, amb Sostre Cívic, o a través de projectes d’okupació o masoveria com Can Masdeu, La MULA, etc.
• I finalment quan pensem en la roba, podem buscar roba de segona mà, com la botiga Engrunes de Sant Gervasi, el Renova la teva Roba que impulsen molts Centres Cívics i altres mercats d’intercanvi com fan moltes escoles com l’Orlandai.

Totes aquestes iniciatives estan en creixement i van teixint un mercat social cada cop més complet. Això permet que els nostres diners treballin amb la nostra ètica i els nostres valors i, el que és més important, ens aporten una vida de qualitat, centrada en el territori i en les relacions de proximitat. Nosaltres manem, t’animes a votar amb nosaltres?