Economies Alternatives
Enric Capdevila
El primer dissabte de Festa Major de Sarrià vam fer la segona ruta d’Economia Social i Solidària de Sarrià. La ruta va començar als Caputxins de Sarrià, on l’Hugh Llàcer, de l’Associació Cedre, ens va explicar els diferents projectes que tenen d’atenció de joves majors d’edat en risc exclusió social, amb l’ajuda de 60 voluntaris i tres treballadores. Vam poder visitar la Caseta, un pis de l’entitat que té sis places per als joves, i que treballa en conveni amb el Ministeri de Justícia i altres entitats de la ciutat com Fundació Putxet, Càritas i el Casal d’Infants del Raval. L’objectiu és donar un pis d’acollida, durant un any màxim, que permeti acompanyar i orientar els joves. Però no només això, Cedre també visita la presó de la Roca i, a través del projecte Respira a Fons, amb el que fan una sortida de dia o cap de setmana, treballen per a mirar de garantir la reinserció dels reclusos treballant ja des de dins.
Tot seguit, l’antropòloga Gaby Poblet de l’associació Europa Sense Murs, ens va explicar el seu treball de camp amb persones migrades i treballadores de la llar al barri de Sarrià. Ens va detallar l’evolució del perfil de les dones al llarg dels anys, inicialment provinents del camp però després de diferents onades migratòries, la majoria de llatinoamèrica. Les condicions han anat canviant, però segueixen essent feines invisibilitzades i precaritzades, que s’agreugen pel fet de no tenir papers i per la por a la deportació. En aquest sentit, aquest 5 de novembre inaugurem l’exposició ‘Mujeres que sacan brillo’ a Casa Orlandai, que pretén retre homenatge a aquestes dones, que treballen a les nostres llars i cuiden als nostres familiars.
La següent parada va ser el Centre de Dia de Sant Joan de Déu, on la Marta Tello ens va atendre i explicar el seu funcionament. L’objectiu del centre és facilitar una habitació individual a persones sense llar i fer l’acompanyament d’aquestes persones durant uns anys per a que es puguin acabar independitzant, situació cada cop més difícil. L’espai disposa de sales d’estar, d’informàtica, jocs, biblioteca, menjador… fins i tot hi ha una sala que les entitats del barri poden sol·licitar per a fer reunions. La majoria dels usuaris són homes (85%), ja que el sensellarisme femení és més invisible degut a la major resiliència de les dones davant situacions conflictives.
Són moltes les dones que resisteixen davant situacions adverses pel fet de tenir fills a càrrec per evitar anar al carrer amb ells. Entre les que es troben en aquesta situació es donen sovint casos de maltractament. D’altra banda el 40% dels membres són migrades de països comunitaris, especialment de l’Est. El sensellarisme és una realitat molt crua que necessita de recursos i vivenda pública, per a poder-la eradicar. En aquest sentit Marta Tello ens va explicar projectes d’èxit com els que fan a Finlàndia sota el lema “Housing first”.
A continuació vam poder visitar la botiga que Coopmercat ha obert al barri, on la Mil·li ens va explicar l’origen i objectius de la cooperativa, que ja fa 10 anys que funciona. Principalment treballa per atendre persones amb discapacitat intel·lectual, a través de diferents projectes, i des de fa poc, també amb aquestes botigues que bàsicament comercialitzen productes de cooperatives catalanes, arrelades al territori i amb un valor social afegit, com poden ser l’Olivera o La Fageda. També ofereixen repartiment a domicili (sempre des d’una perspectiva sostenible) i treballen en conveni amb mercats com el de Sarrià. Aviat obriran una nova botiga al carrer Vallespir.
Finalment, vam acabar la ruta un any més a l’Espai Gardenyes on la Mar Morelló ens va poder explicar el projecte i la gent que hi participa. L’Espai Gardenyes és un hort social de dinamització comunitària que sorgeix del pla Buits i que ofereix al veïnat una oportunitat de participar en l’agroecologia local.
Aquesta segona ruta, que complementa la que vam fer l’any passat, on vam visitar el Centre Assís, el Teatre de Sarrià, la botiga ecològica FreeFood, la Xarxa d’Aliments de Sarrià (projecte de l’Ateneu Popular de Sarrià) i altres entitats com el Banc del Temps, el Cafè Orlandai o l’Associació de Veïns. Aquesta mirada del nostre territori ens permet copsar la complexa realitat de totes les esferes que requerim cobrir la totalitat de veïnes i veïns de la nostra vila, quins projectes hi ha i com s’interrelacionen i intercooperen.
