Dissabte 12, octubre 2024
18.1 C
Sant Gervasi
17.7 C
Sarrià
Publicitat

Les potències i els reptes de l’economia solidària per al feminisme

"L’objectiu no hauria de ser el benefici privat sinó la cura de la vida"

Publicat el 26.6.2019 9:00

Economies Alternatives

Ruth Mellado

Sempre va bé, i ho hauríem de fer més sovint, aturar-se a posar-se les “ulleres feministes” de forma participativa, col·laborativa i comuna, amb teoria de base i moltes experiències personals viscudes. Així va ser com vam fer una sessió a la Casa Orlandai, organitzada per Sarrià Sant Gervasi Coopera, i de la mà de l’Elba Mansilla, sòcia de la cooperativa La Ciutat Invisible, i amb gran expertesa en temes feministes i d’autogestió comunitària.

Publicitat

La dinàmica inicial d’explicar l’estat d’ànim de cada participant va ser alliberadora i va compensar emocions. Unes van arribar amb una motxilla positiva i d’altres negativa, i va ser una catarsi col·lectiva.

Publicitat

L’Elba va iniciar la sessió amb una primera definició d’economia de RIPESS (Red intercontinental de promoción de la economía social solidaria). Tot seguit va ser contraposada amb la de la XES (la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya):

L’economia social i solidària (ESS) és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques, els membres de les quals, de forma associativa, cooperativa, col·lectiva o individual, creen, organitzen i desenvolupen democràticament i sense que necessàriament tinguin ànim de lucre, processos de producció i reproducció, d’intercanvi, de gestió, de distribució d’excedent, moneda, de consum i de finançament de béns i serveis per satisfer necessitats, tot guiant-se per relacions de solidaritat, cooperació, donació, reciprocitat i autogestió, defensant els béns comuns naturals i culturals i la transformació igualitària de l’economia i la societat, amb la finalitat del bon viure i la reproducció i la sostenibilitat de la vida del conjunt de la població. Dins d’aquesta definició, s’hi poden reconèixer iniciatives formalitzades a nivell jurídic que la subscriguin, però també altres formes de cooperació social emergents i sense formalització jurídica.

Interessant però amb alguna llacuna destacable, que l’Elba va anar complementant amb altres autors i altres fonts. La Cristina Carrasco, per exemple, identifica tres idees com a fonaments de l’economia feminista:

Ampliar les fronteres de l’economia més enllà del mercat com a manera d’incorporar les tasques domèstiques no remunerades com a part del circuit econòmic.

• «Descobrir» la feina de les cures i el seu significat.

• Plantejar que l’objectiu no hauria de ser el benefici privat sinó la cura de la vida.

En definitiva, sintetitza ella, es tracta d’una perspectiva que integra totes les feines necessàries per la subsistència, el benestar i la reproducció social, sostenint com a principal objectiu les condicions de vida de les persones.

Les principals crítiques feministes a les teories econòmiques és la mirada androcèntrica, antropocèntrica i ecocida. És a dir, que situa l’home al centre del món, que les seves necessitats són el centre de l’univers i que provoca una greu destrucció del planeta per tal de satisfer-les.

L’Elba, a més, va apuntar alguns indicadors macroeconòmics que es caracteritzen per l’estrabisme productivista, com ara la divisió sexual del treball, les especialitzacions de gènere, la devaluació dels treballs fets per les dones o l’exclusió salarial dels treballs domèstics, reproductius i de cures.

La motivació del grup era tan alta que el temps va volar i es va demanar una segona sessió, així que estigueu atents a la programació de Sarrià Sant Gervasi Coopera de la Casa Orlandai!

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.