Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

El ‘conte del coronavirus’ que l’Anna explica als seus fills

Hem adoptat una nova mascota i no li tenim por, perquè ens cuida molt del perill de fora, però no la podem compartir perquè potser a l'avi li faria mal

Publicat el 20.4.2020 11:42 · Actualitzat el 17.5.2023 11:36

El Racó del Veïnat

Anna Rodríguez Camón, mare de l’Ariadna i l’Arnau

– Què és el Coronavirus mama?

El Coronavirus és un bitxito, (virus) que s’anomena Covid19, Cora o Covi de manera afectuosa.

Ara, en aquest 2020 està de visita per tot el món. A algunes persones els toca d’aprop, a d’altres els passa de llarg i en d’altres si queda per sempre.

Publicitat

A casa nostra ens ha visitat, però de manera afectuosa, com som nosaltres. Ens ha constipat, ha donat febre un parell de dies, una mica de tos, però res més. Jo he decidit adoptar-lo com a mascota. Li he dit que es pot quedar en un prestatge de l’estanteria del menjador, entre el hàmster i els peixos.

A vegades, me’l poso a les espatlles com un petit lloro. Té els cabells llargs, porta trenes i una petita corona. El pentino, xerrem i ens hem fet amics. Ara ja no li tenim por.

He parlat amb el Covi i li he dit que es porti bé, que si ell ens cuida i no ens fa mal, els nostres batallons d’anticossos no li faran res, no el mataran. Només el deixaran estar vivint entre nosaltres. Però també he hagut d’explicar als nens que no el podem compartir, malgrat el que diem sempre de compartir les coses.

No el podem compartir, perquè potser a l’avi li faria mal, o algú altre, ja que no ens coneix. Hem de quedar-nos a casa amb ell i així (en Covi) ens protegeix de la covid-19 ferotge que viu fora. El Covi de casa ens dona immunitat. Ens fa invencibles, ens fa superherois com els de Marvel.

I així hem adoptat una nova mascota i no li tenim por, perquè ens cuida molt del perill de fora.

Les coses ordinàries (del dia a dia) s’han tornat extraordinàries.

Espero que serveixi per treure la por als nens, perquè sempre he pensat que si no has de dir res bo val més que no ho diguis i t’ho quedis per tu.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Què ens diu la recerca sobre la calor i el cervell envellit?

Les altes temperatures representen un repte important per a la salut, especialment en les persones grans i en aquelles que conviuen amb alguna malaltia neurodegenerativa

Sarrià – Sant Gervasi encapçala la baixada de la victimització a Barcelona

El districte presenta l’índex més baix de victimització no digital i una de les millors valoracions de la seguretat, tot i el pes creixent dels ciberdelictes i la preocupació pels robatoris en domicilis

L’autoretrat dels cossos policials contra el dret a l’habitatge

"Sembla mentida que un dels suposadament responsables de seguretat del nostre territori pugui arribar a vanagloriar-se públicament de ser qui més persones ha fet fora de casa seva": l'opinió del Sindicat d'Habitatge de Cassoles

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí