Societat
Marta Trius
Algunes de les coses que més sorprenen quan comences a investigar sobre el món de la religió jueva és que tothom que té una mare jueva és jueu, cosa que crida l’atenció si ho contrastem amb altres religions.
El 17 de febrer, a l’Aula d’Extensió Universitària del CIC per a la Gent Gran, vam poder conèixer aquest i molts altres detalls de la mà de la guia cultural Rosa Duran, que desprenia entusiasme pel tema durant la seva xerrada sobre la presència del món jueu a la Catalunya Medieval.
Quatre coses són bàsiques per a la religió jueva: el Torà o llibre sagrat, el Talmud (la tradició oral més important del regne jueu), les 27 lletres hebrees amb el seu consegüent valor numèric i el fet que és una religió oral per excel·lència.
Tal com va explicar Rosa Duran, els inicis d’aquesta religió els trobem després del Diluvi Universal, i si tanquem una mica més el cercle queda clar que a Catalunya va ser a partir de l’any 899 D.C. quan es va establir a Girona la primera comunitat jueva. A partir de llavors, se sap ja que el segle X hi havia jueus a Barcelona i Girona, baldamet “no són considerats ciutadans de la ciutat sinó que depenen del senyor feudal”, subratlla Duran.
Obligats a viure junts per ordre papal
Per a ells això no era una discriminació, ans al contrari: una cosa normal, perquè és un poble que “sempre està esperant tornar i per això no arrela a la terra en la qual viu”. En el segle XII, Ramon Berenguer III va donar el monopoli marítim de Barcelona a quatre famílies jueves tot atorgant-los importància a la ciutat, i el 1179 a Girona s’obliga els jueus a viure junts per ordre papal. En aquest moment és quan s’originen els anomenats calls, l’origen dels quals és callis (i d’aquí el castellà calles).
No obstant això, no va ser fins al segle XIII quan van començar a sortir lleis i prohibicions que dificultaven el dia a dia dels jueus. Duran ho va explicar amb detall: “El 1215 havien de portar un cercle groc i el cap cobert per distingir-los dels cristians”. Tot això va fer que es tanquessin molt més. En tot aquest entorn, Duran va voler destacar dues figures importants: el gran rabí de Girona Mossèn Ben Nahman, iniciador de la Càbala (filosofia jueva) a Girona i Nicolau Eimeric (s XIV), inquisidor general de la corona d’Aragó i que va exercir com a tal amb gran duresa contra els jueus.
Així, els segles XIII, XIV i XV destaquen per la persecució dels jueus (sobretot els conversos) i l’atac als calls a tot Europa: el 1391, va quedar destruïda la comunitat jueva de Barcelona, Palma i València, de manera que es va mantenir tan sols la de Girona.
Per finalitzar la seva xerrada, Duran va donar algunes xifres interessants: “El 1931 es va fer un cementiri jueu a Barcelona, el 1954 es va construir una sinagoga a la ciutat comtal, l’any 1968 es va derogar l’edicte d’expulsió dels jueus que havien instaurat els Reis Catòlics en 1492, i no va ser fins al 2014 quan es va aprovar la llei per concedir la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d’Espanya” va explicar.
