El gavot, un ocell hivernant a Catalunya afectat pel canvi climàtic

El gavot (Alca torda) és un ocell pelàgic, d’alta mar, de la família dels àlcids, que habita a les costes nòrdiques d’Europa (el 70% de la població mundial nidifica a Islàndia) i a l’hivern arriba a la Mediterrània occidental. S’assembla a un pingüí pel color, la posició erecta i la poca traça per caminar, i altres hàbits (per exemple, pon un sol ou); de fet, està emparentat amb els pingüins àrtics, que es van extingir.

Mesura 38·41 cm de llargària, amb uns 70 cm d’envergadura alar. És de color blanc, amb les parts superiors negres. Té una franja alar blanca, el coll curt, el bec gros, comprimit lateralment, negre amb una fina franja blanca. La cua és llarga i punxeguda. Els costats del coll són blancs a l’hivern i negres a l’estiu.

Viuen a alta mar i només van a la costa per criar. Fa el niu en petites cavitats a penya· segats, en colònies mixtes de frarets, gavineta de tres dits i somorgollaires. L’alimentació és principalment piscívora (arengades, sonsos, capelins…), que completa amb crustacis i cucs marins. Són excel·lents cabussadors, se submergeixen sota l’aigua més de dos minuts i arriben fins a 7 m de fondària, impulsats per les ales i emprant les potes, que tenen una posició força endarrerida, com a timó. Tenen el vol potent, arran de la superfície del mar, recte i brunzent com el d’un coleòpter; sovint volen en grup seguint una filera. Neden amb la cua cap a dalt.

A Catalunya és un hivernant comú, tot i que es pot observar ocasionalment de primavera a principi d’estiu. Els primers exemplars arriben la segona quinzena d’octubre i marxen a finals d’abril, el nombre és variable i acostumen a arribar joves de primer any (el bec no és tan robust i sense les ratlles blanques dels adults).

Enguany han arribat inusualment de forma massiva i molt debilitats, malalts i amb poca massa muscular, per això s’han vist molt i se n’han trobat alguns morts per tot el litoral. L’explicació no és un increment poblacional (la majoria d’ocells estan baixant en nombre) sinó l’escalfament climàtic, que redueix l’aliment a alta mar i causa fortes tempestes, cosa que provoca que migrin sense estar prou alimentats i que s’apropin més a la costa, on a més es poden encomanar la grip aviària.

El gavot és una espècie considerada quasi amenaçada a tot el món i a Catalunya es troba a la llista d’ocells vulnerables del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.

Dita: «Miracles de la mar: els ocells nedar, i els peixos, volar»