Publicitat

El gavot, un ocell hivernant a Catalunya afectat pel canvi climàtic

Enguany han arribat a la costa catalana, inusualment de forma massiva i molt debilitats, malalts i amb poca massa muscular

Publicat el 28.1.2023 6:30

Medi Ambient

Enric Capdevila

El gavot (Alca torda) és un ocell pelàgic, d’alta mar, de la família dels àlcids, que habita a les costes nòrdiques d’Europa (el 70% de la població mundial nidifica a Islàndia) i a l’hivern arriba a la Mediterrània occidental. S’assembla a un pingüí pel color, la posició erecta i la poca traça per caminar, i altres hàbits (per exemple, pon un sol ou); de fet, està emparentat amb els pingüins àrtics, que es van extingir.

Mesura 38·41 cm de llargària, amb uns 70 cm d’envergadura alar. És de color blanc, amb les parts superiors negres. Té una franja alar blanca, el coll curt, el bec gros, comprimit lateralment, negre amb una fina franja blanca. La cua és llarga i punxeguda. Els costats del coll són blancs a l’hivern i negres a l’estiu.

Publicitat
Un gavot a punt de volar © Fundació CRAM

Viuen a alta mar i només van a la costa per criar. Fa el niu en petites cavitats a penya· segats, en colònies mixtes de frarets, gavineta de tres dits i somorgollaires. L’alimentació és principalment piscívora (arengades, sonsos, capelins…), que completa amb crustacis i cucs marins. Són excel·lents cabussadors, se submergeixen sota l’aigua més de dos minuts i arriben fins a 7 m de fondària, impulsats per les ales i emprant les potes, que tenen una posició força endarrerida, com a timó. Tenen el vol potent, arran de la superfície del mar, recte i brunzent com el d’un coleòpter; sovint volen en grup seguint una filera. Neden amb la cua cap a dalt.

El rostre d’un gavot © Fundació CRAM

A Catalunya és un hivernant comú, tot i que es pot observar ocasionalment de primavera a principi d’estiu. Els primers exemplars arriben la segona quinzena d’octubre i marxen a finals d’abril, el nombre és variable i acostumen a arribar joves de primer any (el bec no és tan robust i sense les ratlles blanques dels adults).

El gavot © Fundació CRAM

Enguany han arribat inusualment de forma massiva i molt debilitats, malalts i amb poca massa muscular, per això s’han vist molt i se n’han trobat alguns morts per tot el litoral. L’explicació no és un increment poblacional (la majoria d’ocells estan baixant en nombre) sinó l’escalfament climàtic, que redueix l’aliment a alta mar i causa fortes tempestes, cosa que provoca que migrin sense estar prou alimentats i que s’apropin més a la costa, on a més es poden encomanar la grip aviària.

El gavot és una espècie considerada quasi amenaçada a tot el món i a Catalunya es troba a la llista d’ocells vulnerables del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.

Dita: “Miracles de la mar: els ocells nedar, i els peixos, volar”

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa

El lluer, on ocell preuat pel seu cant

A Catalunya se’n va prohibir la captura i cada any se’n decomissen centenars al mercat negre

Els jardins de les Teresianes i de les Tres Torres: 100 anys de diferència

El de les Teresianes conserva una part del jardí històric que va dissenyar Gaudí i el de les Tres Torres és una mostra de jardí urbà contemporani

Els jardins de la parròquia de Santa Maria Reina, un espai on domina el classicisme i la mediterraneïtat

La grua (Grus grus) és un ocell migratori que creua Catalunya dos cops l’any
spot_img

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí