Arts i lletres
Inés Tell i de Pallejà
En el marc del Dia internacional de l’Òpera, el 8 de maig, va tenir lloc a l’Espai Putxet una conferència sobre les òperes que el Gran Teatre del Liceu presentarà la temporada 2017-2018 a càrrec de Pol Avinyó, divulgador musical i crític d’òpera, col·laborador del Gran Teatre del Liceu per la difusió de l’òpera. La conferèncias’acompanyava de projeccions musicals de totes les obres, ja que amb l’excepció d’una –Demon– que serà una estrena mundial a Barcelona per desig exprés del baríton, s’han representat al Liceu tot i que no amb la mateixa producció de la temporada vinent. Algunes com Il Viaggio a Reims de Gioachino Rossini va restar oblidada més de cent anys fins que Claudio Abbado la va redescobrir l’any 1985. Un Ballo in Maschera de Giuseppe Verdi és el títol amb què Josep Carreras va debutar a l’Scala de Milà el 13 de febrer de 1975. En Pol ens va fer escoltar una gravació de l’ària del tercer acte de’n Riccardo quan el públic emocionat per la veu i la dicció de Carreras va aplaudir tant que el teatre es va ensorrar, per dir-ho en l’argot teatral, abans que el tenor comencés la Cavaletta. El conferenciant ens va fer notar que després de la Cavaletta (que normalment no s’aplaudeix) el teatre es va tornar a ensorrar per la passió que hi va posar en Carreras.
Va seguir Tristan und Isolde, de Richard Wagner que es va poder escoltar al Liceu la temporada 2012/2013 en què van venir a Barcelona, per segona vegada, la primera havia estat l’any 1955, l’orquestra, el cor i els solistes del Festival de Bayreuth (el gran festival que cada any presenta únicament les òperes de Richard Wagner i que atrau millers de wagneristes de tot el món a aquesta petita ciutat de Baviera) i on va debutar Irene Theorin a Barcelona, una de les millors Isoldes actuals i que tornarà al novembre per cantar el mateix rol. Van tenir la sort d’escoltar part del duo amb Brangäne del primer acte.
Una òpera que va trigar 300 anys a arribar al Liceu és L’Incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi que es podrà veure al desembre en versió concert, la magnífica ària Pur ti miro es va sentir per primer cop al Liceu la temporada 2008-2009 i ahir la vam poder escoltar també.
Les anècdotes es van anar succeint, aquest cop de la mà de L’elisir d’amore de Gaetano Donizzeti i del record de Carlo Bergonzi, el mític tenor, que es va veure al Liceu en la producció de Mario Gas ambientada en la Itàlia del segle XX, a la Segona Guerra mundial. L’any 1982 quan en Bergonzi tenia ja 68 anys va cantar el paper de Nemorino que és per un tenor jove, la primera estrofa de l’ària no va anar gaire bé, però es va aplaudir a cor què vols, perquè era el gran Bergonzi que la cantava, el bis va per reconèixer l’entusiame del públic va ensenyar tota la història de cantar i va tenir un èxit clamorós.
Una altra òpera que es veurà la temporada vinent en versió concert és Poliuto de Gaetano Donizetti. Al Liceu la va estrenar la gran Leyla Gencer, soprano turca de qui en Pol va dir que està injustament oblidada. Una possible causa és que no va enregistrar cap rol a un estudi. Aquesta òpera va ser el gran èxit de Maria Callas que no la va cantar mai aquí. Sondra Radvanovsky, soprano americana-canadenca nascuda a Illinois (Estats Units) ha demanat cantar Poliuto a Barcelona. En Pol ens va obsequiar amb la preciosa ària de Paolina i va mostrar també la crítica que Roger Alieri i els elogis que va dedicar a Leyla Gencer.
L’òpera a la Guerra Civil
Un moment àlgid de la conferència va ser quan en Pol va explicar la temporada de l’any 1938 durant la Guerra Civil. El govern de la República, traslladat a Barcelona, volia transmetre una sensació de tranquil·litat a la població i va organitzar la temporada d’òpera al Liceu. Una companyia francesa va venir encapçalada pel tenor francès-canadenc Raoul Jobin. Una curiositat que va esmentar el conferenciant és que les funcions començaven amb l’Himno de Riego i La Marseillaise. Raoul Jobin que cantava tant si queien bombes com si el teatre es quedava a les fosques, no va perdre mai la calma i evitava que el públic sortís espantat del teatre. Com exemple de Roméo et Juliette vam escoltar l’ària Ah! Lève toi soleil.
La conferència va agafar un aire més alegre quan en Pol va esmentar les Nits de Nadal memorables. Quan Montserrat Caballé ja era molt famosa, tenia per costum tornar per Nadal a Barcelona per estar amb les seus i oferia el seu cant aquells dies. El dia de Nadal de l’any 1979 va cantar Andrea Chénier (que també veurem la temporada vinent al Liceu) amb un joveníssim Josep Carreras que debutava. Vam poder sentir el meravellós duo del final de l’òpera que en Pol va dir es considera la millor manera d’acabar una òpera.
L’òpera a la temporada vinent
La temporada vinent es farà una única funció de Ariodante de Georg Friedrich Händel, una oportunitat única per escoltar òpera barroca al Liceu. Attila de Giuseppe Verdi es presentarà en versió concert amb un repartiment de luxe, en Pol va remarcar especialment el rol del baix. De Demon ja n’hem parlat, ara hem d’afegir que és una òpera russa molt propera al Romanticisme, més a prop d’una de Carl Maria von Weber que de les òperes russes que coneixem.
El Manon Lescaut de Giacomo Puccini es recorda com el debut de Plácido Domingo al Liceu l’any 1971. Uns anys abans havia cantat tres òperes mexicanes, però el seu debut es considera que va ser amb el Manon de Puccini.
La Favorita de Caetano Donizzeti és la cinquena òpera més representada al Liceu i la sentirem en la seva versió en francès. La conferència va acabar amb l’ària Una vergin, un angiol di Dio, interpretada pel magnífic Jaume Aragall en una gravació de la temporada 1967-1968 que el certifica com la veu més bonica del món i va ser una de les seves millors nits de la seva extensa carrera internacional.
La conferència va ser fascinant i el públic assistent la va agrair amb generosos aplaudiments. La manca de temps no va permetre un col·loqui extens com en Pol i nosaltres hauríem volgut.
Pels que no vau poder assistir a la conferència i estigueu interessats, a l’Espai Putxet tenen tríptics informatius de la temporada vinent, amb el llistat de les òperes, concerts i ballets, intèrprets, funcions per les criatures i preus, zones, descomptes, promocions i packs d’entrades.
Esperem que no hagi estat una oportunitat única d’endinsar-nos en la vida del nostre gran teatre d’òpera i que és repeteixin conferències, xerrades i, qui sap?, pot ser un club d’òpera com gaudeixen altres centres cívics. Al Putxet no volem ser menys!
