Publicitat

El llimoner de Jaume Piquet

"M’indigna i em subleva la gent (o les institucions) que són fortes amb els dèbils i dèbils amb els forts", opinió de Jaume Clotet

spot_img

Publicat el 5.7.2022 6:30

Opinió

Jaume Clotet

Gairebé cada dia, durant la darrera dècada, he passat pel carrer Jaume Piquet per anar des de casa fins a l’estació dels ferrocarrils, o viceversa. Com sap tothom que viu a Sarrià, allà hi havia un llimoner plantat dins d’un test gran, al costat de la porta d’una casa unifamiliar.

Publicitat

Aquest llimoner no era una excepció; al mateix carrer hi ha moltes plantes posades per la gent davant de les façanes. De fet, hi ha molts carrers plens de plantes a la nostra vila, i segurament el més formós és el carrer de Jordà, un dels meus preferits de Sarrià. És un goig tenir veïns que milloren els seus carrers posant-hi plantes i flors, encara que ocupin una mica d’espai públic, que d’altra banda està vianantitzat i, per tant, no suposen mai cap destorb ni cap impediment a res ni a ningú. Ja els dic jo que si les plantes al carrer fossin una nosa ho sabria, perquè visc a la vila.

Publicitat

Malauradament, per si algú encara no ho sap, el llimoner ja no hi és. I no ha desaparegut perquè la seva propietària hagi decidit treure’l, sinó perquè l’han obligat a fer-ho després de multar-la amb 1.500 euros. El llimoner ha estat eliminat i la propietària ha estat multada pel mateix Ajuntament que s’omple la boca parlant de la necessitat de renaturalitzar la ciutat i de combatre l’emergència climàtica amb un llenguatge fins i tot apocalíptic. Doncs bé, aquest petit llimoner, que no molestava ningú i que cada dia i cada nit eliminava una petita part de CO2 i generava oxigen, ja no forma part de la lluita contra el canvi climàtic a peu de carrer. Una llàstima.

Per contra, al mateix carrer de Jaume Piquet i a la resta de la vila veiem cada dia (cada dia!) desenes de bosses de brossa, plàstics, restes de mobles o residus orgànics deixats als escocells o a les cantonades, fora dels horaris de recollida fixats pel sistema de recollida selectiva porta a porta. L’Ajuntament, en aquest cas, no posa cap multa; es conforma a posar uns simpàtics i inofensius gomets avisant de la infracció, que tenen un nul efecte en els incívics i generen molta indignació entre la majoria que sí que complim les normes.

Seria difícil multar-los? No gens. No tinc cap dubte que una inspecció de la bossa de brossa permetria veure qui és l’incívic. Alternativament, jo mateix puc identificar un parell d’incívics que surten de casa seva a l’hora que volen i tiren una bossa de brossa a l’escocell que tenen al davant. En el pitjor dels casos els posaran un gomet mentre ells preparen la propera bossa. Ho fan cada setmana des de fa anys, i ho continuaran fent.

“Fins ara no hi ha hagut cap acció sancionadora amb caràcter dissuasiu i no netejar ha incrementat la sensació de desendreçament.” Aquesta frase no és meva. Saben qui la va dir fa pocs dies? El regidor Albert Batlle, màxim responsable del nostre districte. Ell mateix admet que no es posen multes ni es neteja. Dues coses que tots els veïns i veïnes de Sarrià i de tot el districte sabem perfectament. Ep! Amb una excepció, és clar: el llimoner de Jaume Piquet.

Fa molts anys vaig decidir que allò que més m’indigna i em subleva és la gent (o les institucions) que són fortes amb els dèbils i dèbils amb els forts. El cas del llimoner del carrer Jaume Piquet n’és un bon exemple.

Jaume Clotet és periodista

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Canvis climàtics

"La recepta per intentar apaivagar les conseqüències dels canvis climàtics no necessàriament ha de passar pel decreixement de la nostra societat ni per la desindustrialització", l'opinió de Miquel Saumell

Apagada elèctrica a Catalunya, apagada comunicativa a les institucions

"Els missatges van ser tardans, dispersos i, sovint, mancats d'indicacions concretes": l'opinió de Marta Royo

En quin percentatge ens afecta el Fengshui?

"El Fengshui ens afecta? Sí, i tant. Determina la nostra vida? No al 100 %, però sí en una tercera part": l'opinió de Glòria Vilalta

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

La teoria de l’East Side Story

L’evolució cap als humans moderns va fer emergir un llinatge que caminava sobre dues cames, amb mans capaces de manipular amb més precisió

Consell Plenari: estat de les obres i proposicions debatudes

L'última sessió al districte va servir per actualitzar la reforma de Balmes, descartar el CAP de la Bonanova i refermar l'aposta de Defensem Can Raventós

El Taller d’Història de Sarrià insisteix a aturar les obres a l’entrada històrica del Parc de l’Oreneta

Reclama la restauració de l'indret, tant de l'antic hort com del conjunt formalment catalogat i protegit

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]