Opinió
Max Sierra
Davant la present situació social, econòmica i política, aquesta última és la que ha d’oferir solucions a la ciutadania i fer el seu paper de i des de les administracions. Els executius amb competències en matèria econòmica, energètica i social han d’actuar i prendre mesures per tractar de pal·liar la situació que viu la majoria de gent avui en dia, és a dir, que han d’estar a l’altura de les circumstàncies i respondre a les peticions i necessitats dels ciutadans a qui representen.
Que el futur en l’actualitat és incert és una cosa que ja sabem, però com afrontem la societat en general els nous reptes que es presenten al nostre camí en aquest món en què vivim és la clau d’aquest moment. Perquè és important com gestionem els ciutadans els temps d’incertesa i com la població rep les diferents conseqüències de la crisi, ja que poden esdevenir la causa de l’entrada en un cicle constant i permanent de canvis en la política a causa de canvis en la societat, perquè la nostra conducta canvia durant les èpoques de menys bonança. Per tant, el comportament dels ciutadans en les etapes de crisis és fonamental per comprendre l’estat sociològic en termes generals de la major part de la societat, perquè posteriorment molts moviments polítics i en conseqüència econòmics tenen l’origen i es deuen en bona part als canvis de caràcter social de la ciutadania.
El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va pronunciar fa unes setmanes un discurs en el qual feia referència a la fi de l’abundància. Doncs bé, és en aquest tipus de situacions on es veu la gestió dels executius i la seva capacitat per adoptar decisions que puguin reconduir la situació a mitjà i llarg termini. En els moments de menys abundància, és quan es poden classificar els governants entre actius i passius. Els primers són els que intenten posar remei a la situació de dificultat que viu una determinada comunitat política; els segons, els que deixen passar el temps fins que la situació arriba a un límit que els passa pel damunt.
El millor govern es distingeix per actuar, però degudament, amb serenitat i calma tot i estar envoltat de circumstàncies difícils i ser capaç des del poder executiu de gestionar una crisi amb eficàcia i que les repercussions de la mateixa siguin les menors possibles i afectin de manera lleu a la majoria de la població. Això, evidentment no és una tasca fàcil, ni de bon tros, però és l’objectiu que tenen o han de tenir els governs si és que volen sobreviure a la crisi actual.
La difícil situació econòmica pot ser una oportunitat per als governants amb sentit d’estat per plantejar una resposta contundent a la crisi, que passa per mesures que hauran de compatibilitzar entre d’altres, l’estalvi energètic amb l’alleugeriment de la càrrega que suposa la inflació per les famílies. Les decisions polítiques en aquests casos són molt transcendents; per tant, han de ser tan pragmàtiques com sigui possible i estar pensades al detall. Un govern no ho pot fer tot perfecte, però sí actuar de la millor manera possible: la política va de gestionar els recursos i, doncs, la passivitat no pot ser una opció, ja que al final l’onada de la crisi passa per sobre del governant que es manté immòbil, que acaba a la paperera de la història.
