Opinió
Sílvia Pinilla
Aquest 5 de gener ha entrar en vigor la Llei 17/2021, que modifica el règim jurídic dels animals. La norma reconeix els animals com a éssers vius dotats de sensibilitat, i estableix les corresponents limitacions en la regulació de la seva propietat i la seva embargabilitat. De la mateixa manera, regula la situació dels animals de companyia en casos de crisis matrimonials i d’herència.
En concret, la nova llei determina expressament que les sentències de divorci hauran de fixar el destí dels animals de companyia, i l’autoritat judicial establirà a quin dels cònjuges es confiarà la cura dels animals en situacions de crisis matrimonials i de parella.
Així doncs, si fins fa poc semblava una qüestió completament aliena als processos matrimonials, la sensibilitat creixent sobre el tema ha portat a la modificació legal. Això vol dir que, en cas de manca d’acord, el jutge encarregat de tramitar el divorci s’haurà de pronunciar sobre la custòdia de la mascota familiar, fins al punt d’establir un règim de visites.
Per tant, amb la nova norma s’ha d’acordar la custòdia compartida o exclusiva i el règim de visites. També caldrà dividir les càrregues que generi l’animal, així com el repartiment de les seves cures, tenint en compte l’interès propi de l’animal i de la resta dels membres de la família (especialment els vincles afectius amb els fills menors).
Pel que fa a l’herència, i a falta de disposició testamentària relativa a les mascotes de la propietat de la persona difunta, la mascota es lliurarà als seus hereus. Si no és possible fer-ho de forma immediata, l’administració o el centre protector d’animals serà l’encarregat de fer-se’n càrrec fins que no es tingui una resposta clara respecte a la resolució de l’herència.
Això sí, a falta de regulació pròpia al Codi Civil Català, i a l’espera que el legislador català procedeixi a l’actualització, esperem que la nova normativa serveixi també com a marc referencial als processos matrimonials regits per la legislació catalana, ja que aquesta és només parcialment aplicable a Catalunya (completament en matèria processal i hipotecària).
Cada dia resulta més freqüent que la custòdia de la mascota formi part de l’objecte de discussió en un procés matrimonial o de ruptura de parella. Fins ara, la fórmula preferible ha passat per l’acord entre els “progenitors”, però a falta de consens, ja hi ha precedents en què el jutge s’ha acabat pronunciant sobre com s’ha de solucionar el conflicte.
Cal recordar que tots els animals de companyia són un membre més de la família. Així doncs, ara més que mai, cal comptar amb els “peluts” de la casa.
Sílvia Pinilla és advovada responsable del Departament de Dret de Família a Alonso-Cuevillas Advocats i Economistes
