Publicitat
spot_img

El pou de drac de Bellesguard

Publicat el 5.12.2016 9:30

Bellesguard

Esteban Galindo

A l’article que us presenten, reprenem el tema de l’aigua de Bellesguard, en aquest cas per destacar un element no gaire conegut com és el pou que Gaudí va recondicionar i decorar donant-li la semblança d’un drac.

Avui dia el trobem dins d’una casa unifamiliar del carrer Càncer, però abans que el doctor Guilera segregués el terreny entre els seus fills, el pou pertanyia a la mateixa parcel·la de la torre Bellesguard. De fet, un fill del doctor Guilera, en Joan, qui va arribar a Bellesguard l’any 1945, se’n feia càrrec del manteniment del pou. Ens explicava que mitjançant unes escales de gat és baixa més de 40 m fins una arqueta. D’allà, a quatre grapes, es desplaçava per un espai de només 50 cm fins arribar a un gran distribuïdor a l’alçada del carrer Betlem. En aquest espai, on es podia posar-se dempeus, hi havia una pica on es marcaven les plomes d’aigua. Afegia en Joan que l’aigua del pou anava canalitzada fins a Can Sivilla (Vil·la Florida).

Publicitat

L’Equip de Recerca Bellesguard va poder comprovar, mitjançant una filmació, que el pou descendia 40 m, però el mal estat de les escales de gat va impedir baixar a l’interior. Sabem que l’any 1904 el contractista José Pardo Casanovas, va perforar un pou per abastir la casa i jardí de Bellesguard. A la factura especificava que la mesura del pou era de 37 m, a un cost de 8,50 pessetes el metre lineal. Sobre el pou es va construir una caseta on allotjar la bomba i el dipòsit de regulació. En aquestes dates, Gaudí es trobava recobrint la façana de Bellesguard mitjançant motllos de pedra llicorella de la zona, i és molt plausible que també la fes servir per aixecar aquesta caseta amb forma de drac, tot i que a l’actualitat s’ha perdut la cua, a més de trobar-se una part de l’estructura soterrada per l’anivellament del jardí.

Gaudí va restaurar a Bellesguard
un pou d’origen medieval,
que ja havia estat modificat al segle XVII

A partir de l’explicació de Joan Guilera i la informació aportada pels arxius, creien que el pou podria ser més antic i que l’actuació de l’any 1904 va ser un condicionament sobre un pou d’època medieval. El 12 de desembre de 1617, a l’acord entre els propietaris de Bellesguard i els de la casa Ferrer, s’estableix la instal·lació d’un repartidor d’aigua per distribuir-la a totes dues finques. Afegeix que la caseta es troba allunyada de la torre, a unes 200 canes (1 cana = 8 pams = 1,555 m), i que la mina té una llargària de 114 canes, coberta amb pedra amb els escuts d’armes dels Cassador. Amb posterioritat es va determinar la col·locació de dues piques de pedra al conducte de l’aigua amb una peça de bronze amb forats per proporcionar la quantitat d’aigua acordada per cada casa. Per evitar la manipulació es va fabricar una caseta tancada amb claus.

A més d’aquesta descripció, també vam trobar un plànol que dibuixava la caseta i les zones de distribució de l’aigua, comprovant que els conductes d’aigua segueixen el recorregut que va descriure Joan Guilera. Per tant, és molt provable que el pou medieval va ser modificat al segle XVII, i va anar patint modificacions fins a l’última de Gaudí a principis del segle XX.

Esteban Galindo forma part de l’Equip de Recerca de Bellesguard

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí