Dijous 07, novembre 2024
16.2 C
Sant Gervasi
16.4 C
Sarrià
Publicitat

El retrat de Joan Brossa

Publicat el 19.1.2019 18:30

Arts i lletres

El 19 de gener de 2019 és el Centenari del naixement de Joan Brossa, un poeta i artista català de dimensió internacional, que va néixer i va fer bona part de la seva obra a Sant Gervasi. També és l’inici oficial de l’Any Brossa, que anirem seguint des d’El Jardí. Actualitzem l’article que ara fa poc més de dos anys va fer l’Elena Bulet, a partir d’una llarga entrevista amb Glòria Bordons.


Elena Bulet

Pepa Llòpis, Brossa i Bordons davant a Ceret, el Rosselló, el 1990. A la imatge destacada, Joan Brossa i Glòria Bordona al local La Belle Époque, l’any 1993. Fotografies cedides per Glòria Bordons
Pepa Llòpis, Brossa i Bordons davant a Ceret, el Rosselló, el 1990.
A la imatge destacada, Joan Brossa i Glòria Bordons al local La Belle Époque, l’any 1993.
Fotografies cedides per Glòria Bordons

L’estudiant havia de fer un treball a la universitat. El primer pas era escollir un poeta. Cursava la carrera de Filologia Hispànica, dins la subsecció de Català. Era una apassionada de les Avantguardes. No obstant, a l’hora de triar quin autor fer, no va escollir Brossa. Ni el coneixia ni havia llegit res seu. El professor, però, va tenir bon ull i li va recomanar que treballés aquest autor. Concretament el llibre Em va fer Joan Brossa, que s’inclou dins de Poesia Rasa. L’estudiant li va fer cas, i sort que li’n va fer, perquè va descobrir un món fascinant, completament desconegut per a ella. En llegir la poesia de Brossa estava sorpresa, sentia que l’havien estafat i es preguntava per què ningú li havia dit que existia aquell senyor i que escrivia d’aquella manera. L’encuriosida estudiant va voler saber-ne més i va intentar arribar fins a Brossa. Mitjançant diversos contactes, va aconseguir deixar un encàrrec al porter del poeta sobre si la volia rebre.

Publicitat

Brossa la va citar al seu estudi, situat a l’àtic d’un edifici de Balmes amb Travessera de Gràcia. Serà un estudi que conservarà fins a la seva mort. Ens situem a l’any 1974. Això vol dir que el poeta havia anat treballant durant 16 anys a l’estudi, llogat l’any 1958, on acumulava moltes de les seves obres. En general, la primera vegada que Brossa tenia una cita amb algú, es trobaven allà. Era un bon espai per a la conversa, però un espai impracticable per a consultar documents i treballar. Al llarg dels anys, havia anat acumulant piles de diversos manuscrits i retalls de diaris. Per arribar a l’interior de l’estudi era inevitable trepitjar la catifa de papers. El poeta sovint estava assegut darrere la taula, al costat de l’únic llum que hi havia al pis. Es respirava un ambient una mica tètric. La primera vegada que es van citar, l’estudiant es va asseure en un balancí que no tenia cul. Se sentia com en un interrogatori de cinema, amb un llum que l’enlluernava i el poeta a l’altra banda.

El poeta està molt vinculat a Sant Gervasi.
Hi va viure gran part de la seva vida,
tant al pis de la família al carrer Muntaner,
com al d’Alfons XII i sobretot a l’estudi de Balmes. 

Publicitat

Brossa va ser molt amable amb l’estudiant, ja que va veure que tenia interès per treballar tot el que ell tenia escrit i inèdit. Allò va ser el principi d’una gran relació d’amistat. Fins i tot, el poeta va anar a la seva presentació de la tesi doctoral. Acabada l’exposició, quan es va demanar si algú més volia intervenir, Brossa va preguntar: “L’objecte d’estudi pot parlar?”

Una tesi sobre Brossa

Per a la seva tesi, l’estudiant es va interessar especialment per la primera part de la producció de Brossa, fins a l’any 59. Això suposa endinsar-se en l’època de la revista Dau al Set.
Aquesta publicació neix a partir d’una altra revista anomenada AlgolSorgirà una gran amistat entre Brossa i el pintor Joan Ponç, que també participarà en les dues revistes. Serà el poeta, el qui recomani a Ponç endinsar-se en el surrealisme. Moltes vegades, Brossa posava el títol tant als quadres de Ponç, com als d’altres amics com Tàpies o Cuixart. Així van sorgir noms com “Visió de la terra de Iatra”, entre d’altres. Brossa fins i tot els va fer un oracle, profetitzant el que s’esdevindria a cada pintor. Tothom tenia a Brossa com la veu de l’home savi, com un referent, un profeta.

Brossa va passar nits conversant
a la plaça Molina amb el pintor Joan Ponç.
Després, cadascú anava a escriure
o a pintar els fruits d’aquell diàleg. 

Joan Brossa es va convertir en el pare espiritual de l’estudiant. Tan amics es van fer que es convidaven a sopar l’un a casa de l’altre. El poeta vivia amb la Pepa Llopis i amb ella també s’hi va fer amiga. L’estudiant recorda que el poeta era molt senzill amb el menjar, amb una amanida i una truita de patates estava content.  El cercle d’amics d’en Brossa als anys 80, quan va conèixer l’estudiant, estava format per gent molt diversa. Hi havia actors, però també el seu barber. Era un cercle molt divertit. Brossa explicava que enlloc de jubilar-se s’estava desjubilant, perquè la fama li va arribar ja de gran.

J. M. Calleja, Perejaume, Joan Brossa, Glòria Bordono i Jordi Coca a Can Palauet, a Mataró, l'any 1996.
J. M. Calleja, Perejaume, Joan Brossa, Glòria Bordona i Jordi Coca a Can Palauet, a Mataró, l’any 1996.

El poeta tenia un gran sentit de l’humor. En l’època de Dau al Set era un humor surrealista, a partir de l’absurd. Després es va convertir en l’humor de la sorpresa, que jugava amb el doble sentit, el riure, la ironia… L’autor va utilitzar també aquest recurs per a la denúncia i la crítica política i social. Brossa estava en contra de l’església, dels militars i del capital. Era profundament antifranquista. Va escriure un poema sobre la Caputxinada, l’any 1966, i també va participar en la Tancada d’intel·lectuals a Montserrat el 1970.

Brossa va ser una persona que ha acompanyat tota la vida de l’estudiant. El poeta no volia que després de la seva mort es dispersés el seu llegat. Per tant, va fer papers perquè es creés una fundació en què també hi participés l’Ajuntament, per tal que tota la seva obra quedés unida. Va ser el mateix Brossa qui va designar les persones que serien patrons de la fundació. I resulta que l’estudiant estava entre aquestes persones.

Aquesta estudiant, que ha estat la protagonista i font d’aquest relat, es diu Glòria Bordons. És pedagoga, investigadora de la literatura, doctora en filologia catalana i llicenciada en història de l’art. A més, molt probablement també sigui una de les persones que més conegui Joan Brossa. Quan parla del poeta se li il·lumina la mirada. Se la veu il·lusionada. Ella el va conèixer, va ser una amiga de confiança. I quan cada dia dirigeix la Fundació Brossa, quan reedita les seves obres o quan simplement es presta a quedar amb una noia per fer una entrevista per un diari de barri i s’estan dues hores parlant, és aleshores, quan el fa reviure.

Elena Bulet és periodista

Altres artícles sobre Joan Brossa:

Joan Brossa i Sant Gervasi

L’art de la màgia, Joan Brossa (1919-1998)

Poesia Brossa

 

 

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.