Societat
El Jardí
Més de 300 persones han seguit aquest dijous la 2a Jornada de Sensellarisme Femení Organitzada per Assís, entitat ubicada a Sarrià que treballa per millorar les condicions de vida de les persones sense llar, amb una mirada sensible de com la problemàtica afecta les dones. La trobada, organitzada al Palau Macaya, ha servit per donar veu a un fenomen que sempre ha existit però que no es veia perquè no es mirava. Si viure al carrer suposa una amenaça real per la vida de les persones sense llar, en el cas de les dones aquesta amenaça és encara més gran.
Dones supervivents de sensellarisme, entitats i administracions han compartit la seva visió per donar resposta a la problemàtica que afecta dones que viuen en habitatges insegurs, inadequats o en habitacions de relloguer que avui poden pagar, però demà no. I que a canvi d’un sostre, pateixen situacions d’explotació laboral, sexual, i relacions d’abús. Dones, també, que es veuen obligades a ocupar el sofà de familiars, amics i coneguts per no acabar al carrer.
La jornada ha començat amb la benvinguda de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí, i del director d’Assís, Jesús Ruiz. Seguidament, ha tingut lloc la conferència de la professora del Departament de Personalitat, Avaluació i Psicologia Clínica de la Universitat Complutense de Madrid Sonia Panadero que ha posat el focus en la necessitat d’actuar sobre el trauma: “La violència té una presència molt comuna en la vida d’aquestes dones. Un dels elements que més ens ha cridat l’atenció és que aquestes experiències de violència tenen lloc de forma prèvia a la situació de sense llar, i moltes vegades continuen un cop la dona ja no disposa d’un espai segur on viure.”
A la primera taula de la jornada, Mariona Homs, directora general de Serveis Socials de la Generalitat, ha destacat la necessitat de dotar-se de molta formació i eines per donar solucions a la problemàtica: “Estem en el bon camí, només cal veure que som moltíssimes les persones sensibilitzades amb el tema”. Homs ha compartit taula amb Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona i Saija Turunen, responsable d’investigació de Y-Foundation de Finlàndia. Totes dues han exposat els èxits i millores en l’actuació per part de les administracions públiques en l’àmbit de les dones que han viscut situacions de sensellarisme. Fuertes ha assegurat que “el repte no és només oferir atenció, sinó incorporar la perspectiva de gènere”.
‘Performance’ sobre els obstacles i entrebancs
Durant la mitja part de la jornada, s’ha dut a terme l’acte de carrer amb motiu del 24N, dia mundial de les persones sensellar. La XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sensellar de Barcelona), ha volgut denunciar la situació de gran fragilitat que viuen les persones en situació de sensellar amb el lema “Fora de cobertura”. Per il·lustrar-ho, s’ha realitzat una performance al passeig de Sant Joan exemplificant tots els obstacles i entrebancs que una persona en situació de sense llar i sense cobertura (legal, econòmica, laboral, residencial, etc.) es troba durant la seva trajectòria de vida, finalitzant l’acte amb el desplegament d’una pancarta amb el lema #ningusensellar.
Durant la segona taula de la jornada, Elena Sala, responsable del programa Dones Amb Llar d’Assís i del CRI La Violeta ha compartit taula amb Carmen Belchí, presidenta d’AIRES Asociación, i de Dalma Fabian, Policy Officer de Feantsa. Sala ha destacat la importància de crear espais específics per aquestes dones: “El sensellarisme en clau de gènere ha existit sempre. No es veia perquè no es mirava. Estem en un moment en què és fonamental que trobem espais per pensar plegades que vol dir incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit del sensellarisme, ja que evidentment va més enllà de l’obertura d’espais no mixtes”.
L’última taula i una de les més impactants, ha estat moderada per Charo Sillero, responsable de gènere a Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i directora del CRI La Llavor, que ha conversat amb la Joana i la Vanesa, dues dones supervivents de sensellarisme femení. Sillero ha obert el debat amb la culpa, la solitud, la fugida d’amics i coneguts i la gestió de l’esperança, tres temes que van agafats de la mà amb les experiències de les dones en situació de sense llar.
Finalment, s’ha llegit el manifest de la XAPSLL, que ha estat elaborat per persones que viuen o han viscut en situació de sensellarisme i que prèviament s’ha llegit durant la performance. “Demanem a les administracions que connectin amb les realitats de totes les persones sense llar. Que connectin amb les dificultats d’intentar sortir del carrer i que apliquin polítiques valentes d’habitatge. No podem permetre que les persones en situació de sense llar ens quedem fora de cobertura”, recull el document.
Les dades relatives a violència ens descobreixen una realitat esfereïdora
- Durant el 2021, Assís ha acompanyat a 270 dones en situació de sense llar.
- El 68% de les dones acompanyades ha patit violència en algun moment al llarg de la seva vida i d’aquestes el 57% ha patit violència sexual i el 71% violència física. El 44% de les dones ha patit violència estant en situació de sense llar.
- El 49% de les dones acompanyades té algun problema de salut mental i emocional diagnosticat.
- El 68% de dones enquestades està treballant actualment. El 73% de les dones, ha tingut la seva darrera ocupació en l’àmbit de les cures.
Augmenta un 77% la mitjana de dones sense llar ateses per Assís
