Publicitatspot_img
spot_img

El temps és U

És en aquesta hora greu que cal trencar amb les cadenes sufocants de la immediatesa i la promesa del "després"

Publicat el 6.4.2020 10:37

El Racó del Veïnat

Joan Ruiz

I si fóra el temps? I si ens deturéssim tan sols un breu instant inicial, carícia de migdia, per valorar tot aquest temps que ens transcorre per la pell. I si fórem conscients què és aquest temps, el nostre Temps, el de fer-lo propi, assaborir-lo i absorbir-lo.

Digueu, quan serà si no, el Temps? Aquest amb el que paguem la vida, aquest que invertim o destinem amb major o menor certesa. I si és ara quan, veiem en son clar, que en els fets quotidians no es duen a terme transaccions amb diners, termes monetaris abstractes, i que és amb la nostra pròpia vida i llur existència que adquirim béns materials i ‘paguem’ moments de joia intangibles.

Publicitat

Fer l’exercici hipotètic, tanmateix ver, d’aturar-nos a pensar en una caixera de supermercat treballant aquests dies, pel bé de la col·lectivitat, pel seu bé mateix de mantenir la pròpia existència. És en el treball més precari on tot això pren sentit, on tot l’ocult als ulls de la majoria dels mortals es retroba amb el trèmol so de la consciència. És només allà on s’entén el breu significat de poder destinar i compartir el temps en tot allò que intervé en la configuració de la nostra plenitud personal i col·lectiva en tant que éssers.

Vaguen aquests dies perquè fem reflexió interna i vegem i provem d’invertir sàviament els dies. I si només aquest temps de confinament esdevé útil per enriquir-nos i, simplement, fer-nos conscients i pensar en nosaltres. No ens sosté l’alè indivís de l’Eternitat ni tampoc el d’un futur predestinat. Prenem l’afecte, l’amor de l’ésser, siguem en l’Ara, en el moment, en el Present, allà on l’aigua que cau, com un riu de vida, de pau, d’amor infinit, incandescent, retrobem el Tot. En el fum s’esdevé la claredat, allí des d’on invoquem el fet inexorable que ‘tots hi serem al Port amb la Desconeguda’, decidim cridar en el vent: Vivim! Obrar, bé o malament, fatídicament, però que ens mogui el cor, la ment, la bona intenció que emergeix dins nostre. És en aquesta hora greu o bé camp d’oportunitats en abundància, que cal trencar amb les cadenes sufocants de la immediatesa i de la promesa emmetzinadora del ‘després’.

Notícies relacionades

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

Kafka al Farró: Un llibre de Kafka trobat a Sarrià revela una connexió inesperada amb Antoni Tàpies

Alejandro García Schnetzer relata com un exemplar dels diaris de l'escriptor txec trobat a la prestatgeria de la Pastisseria La Perla el va conduir fins a una retrospectiva del pintor a Amsterdam l'any 1980

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Maricarmen i la vergonya nacional

"No sé com llegiran en un futur els fets que vivim i als que som per complet indiferents. El que sí que espero i desitjo és que, als contraris que nosaltres, la nostra generació i les que venen tinguin més memòria per no acabar convertint-se en la següent monstruositat": l'opinió d'Àlex Quevedo
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí