Publicitat

El tudó, un colom molt estès a Europa que va arribar a Barcelona el 1996

La dita: Menjar hi hagi al colomar, que de coloms no en faltaran

Publicat el 1.6.2024 6:59

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

Publicitat

El tudó (Columba palumbus) és un colom molt estès a Europa, és una espècie forestal típica de boscos i conreus mediterranis, que fa unes dècades va començar a colonitzar el medi urbà, on troba arbres grans per fer el niu i menjar accessible. La primera cita a Barcelona és de l’any 1996 i ara hi ha unes 3.000 parelles que hi crien.

Menja fruits, brots, fulles tendres i llavors, i busca el menjar a terra o als arbres. Construeix el niu amb branquetes, dalt dels arbres. Vola amb rapidesa, quan aixeca el vol aleteja amb força i fa un soroll característic. Té un cant molt típic, greu i potent, format generalment per dos o tres sèries de cinc síl·labes (gu-guu-gu, gu-gu). Aquesta manera de cantar, que comparteix amb la resta de coloms i tòrtores, s’anomena parrupar, parrupejar o marruquejar.

És un ocell molt apreciat des de l’antiguitat pel seu valor cinegètic (està permès caçar-los) i pel seu posterior consum domèstic. A Espanya la caça del tudó està permesa durant la tardor, època en què es barregen els tudons autòctons amb els que arriben d’Europa i s’ajunten en grans dormidors.

La dita: Menjar hi hagi al colomar, que de coloms no en faltaran

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La cotxa cua-roja: característiques i curiositats

És un ocell migrador comú arreu de Catalunya, un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepciona

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

El duc: curiositats i característiques

És la més grossa de les nostres rapinyaires nocturnes, resident i ben distribuïda arreu del territori, sobretot en ambients mediterranis de baixa i mitja muntanya
spot_img

L’escola del futur passa per llegir, escriure i conversar

El centenari del Tècnic Eulàlia reuneix experts i institucions per analitzar cent anys d’educació a Barcelona

Les obres de Balmes arriben a la fase final

Les actuacions es traslladen al costat Llobregat i acabaran a començaments d'estiu

“Mai més serà dimecres”: el pes invisible de l’herència familiar

La sarrianenca Mò Bertran publica una novel·la que explora el dol, la culpa i les esquerdes encobertes dels vincles familiars

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí