17.9 C
Sant Gervasi
| Divendres 14 de maig de 2021 |

El vot o la vida, per Roser Díaz

És una gran contradicció que per exercir la llibertat de vot es reprimeixi la llibertat de vida perquè, sense vida, què val el vot?

Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Opinió

Roser Díaz

Sí, exactament. Tornem a la coneguda frase de “la bossa o la vida?”. La meva sensació, davant de les imposades i forassenyades eleccions d’aquest 14 de febrer, és la mateixa de rebel·lia, impotència i estupor que sentia aquell caminant quan un lladregot l’apuntava amb un trabuc i deia “la bossa o la vida?”. Encara que semblin situacions molt diferents, no ho són tant: ambdues són situacions imposades, que coarten la llibertat d’elecció del que les pateix, on l’actor és declaradament superior a la víctima, sia per força del poder establert o de les armes. Em preguntareu quina similitud té la bossa del pobre caminant amb el vot. La té. L’antiga bossa era un recipient de diners que donava la possibilitat de fer més diners, comprar coses i fer sentir, encara que només fos per un moment, important al bandoler. 

El nostre vot és una part d’un tot global que genera poder, capacitat de decisió i, al cap i a la fi, la possibilitat de tindre més i més diners, perquè sia per control institucional, per dret a decidir sobre les coses, institucionalitzar un o un altre punt de vista, per desgràcia, per tot fan falta diners, i aquells que tinguin més vots podran tindre un arc de decisió més ample. Em direu que on queda l’idealisme i la convicció de les coses bones per se. És cert: encara hi ha ideals, esperança i futur, però per desgràcia estan sotmesos al poder establert que encara seu sobre la poltrona del tresor.

La nostra vida, la segona part d’aquesta equació tantes vegades sentida, és si fa o no fa, encara que sembli impossible, la mateixa a allò que interpel·lava el bandoler. Si aquest article l’hagués escrit fa més d’un any, el símil que posaria seria el de la vida del benestar. En aquell temps el vot comportava un risc de viure més o menys malament en l’àmbit laboral o econòmic, depenent de subvencions o retallades, però avui en dia tot ha canviat. Parlem de vida física, aquella que consideraven nostra intrínsecament i només doblegaven davant del temps, les malalties o els accidents. A les tres coses no ens exposaven voluntàriament. 

Ara, com si d’una lleva per anar a la guerra es tractés, obliguen una part de la nostra ciutadania a exercir una funció de manera imperativa i punitiva. Les amenaces de presó o de multes astronòmiques coarten els drets fonamentals de la gent que es veu abocada a formar part de la logística d’aquestes eleccions. És una gran contradicció que per exercir la llibertat de vot es reprimeixi la llibertat de vida perquè, sense vida, què val el vot?

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.