Societat
El Jardí
La plaça de Sarrià disposa des d’aquest mes de març d’un faristol de memòria on s’expliquen els fets que van succeir a la vila el gener de 1874. Aquest acte forma part d’un seguit d’activitats que l’Ajuntament de Barcelona ha convocat per commemorar els 150 anys de la proclamació de la Primera República Espanyola. Els fets de Sarrià són els següents: forces formades per voluntaris de la República i la milícia dels pobles del Pla de Barcelona –liderades per Joan Martí i Torres, “el Xic de les Barraquetes”, i el seu lloctinent, Joan Palet, de Rubí– es van enfrontar a la rodalia de Sarrià a l’exèrcit regular espanyol, del general Arsenio Martínez Campos. Hi va haver nombroses baixes, sobretot entres els republicans, però també a l’exèrcit. Aquests fets van suposar la fi efectiva de la Primera República Espanyola.
El faristol es va inaugurar el 17 de març amb un acte en què van parlar, successivament, el regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa; l’historiador i autor dels textos del faristol, Jesús Mestre; en representació de l’Associació d’Expresses Polítiques del Franquisme, que feia anys que reivindicaven aquest faristol, Carles Vallejo; el membre de la Taula de Memòria de Sarrià-Sant Gervasi Joaquim Soler, i el regidor de Sarrià-Sant Gervasi, Albert Batlle, que va cloure l’acte.
Entre les intervencions, Mestre va fer uns apunts històrics dels Fets de Sarrià, encara poc coneguts i que el Taller d’Història de Sarrià està fent recerca de cara al 150è aniversari. La intervenció de Vallejo va ser especialment emotiva. Va explicar que el cementiri de Sarrià va esdevenir un indret de record i homenatge als morts en aquests fets, considerats “màrtirs de la República”. Aquests homenatges van ser importants en alguns moments històrics, com a finals del segle XIX i sobretot durant la Segona República. També va ser destacada la intervenció de Soler, en la qual va posar context el moviment republicà català i barceloní entre la Primera i la Segona República.
