Explorar El Jardí
M. Josep Tort
El gran port dels eucaliptus i la fragància que desprenen les seves fulles i fruits ha afavorit que sigui un dels arbres preferits per plantar en els jardins públics i privats de moltes ciutats. A Sarrià n’hi ha uns quants i dos d’ells estan catalogats com arbres d’interès local.
L’eucaliptus del Parc del Castell de l’Oreneta i el dels jardins de la Vil·la Amèlia, que va patir recentment els estralls d’una forta ventada, ha quedat tristament mutilat. Altres dos, no gens menys notables, viuen al pati de les Salesianes de Sarrià i als jardins de Maria Àngels Anglada i Abadal.
L’eucaliptus és un gènere d’arbres i arbusts de fulla persistent que comprèn unes 600 espècies originàries majoritàriament d’Austràlia i Tasmània, una de les quals, l’eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) és la més coneguda al nostre entorn. El seu ràpid creixement, la seva corpulència i l’aprofitament de la seva fusta l’han situat com un dels arbres més cultivats en règim forestal, arreu del món.
El tret més característic d’aquesta espècie és determinat per l’escorça i la forma de les seves fulles. L’escorça és desprèn en làmines allargades deixant al descobert el tronc llis i uniforme amb clapes de color grisenc i verd mat. Les fulles es renoven contínuament i presenten un dimorfisme foliar que crida l’atenció. En el mateix arbre s’albiren dos tipus de fulles: les que creixen sobre les branques joves, que són arrodonides, oposades i mancades de pecíol; i les que es desenvolupen a les branques velles, en forma de fals, disposició alterna i proveïdes d’un llarg pecíol.
L’eucaliptus té moltíssimes virtuts, però malauradament el seu cultiu intensiu pot propiciar l’empobriment del sol a causa de l’extraordinària capacitat que té per absorbir aigua. És un bevedor infatigable. Les seves poderoses arrels poden eixugar les fonts i contribuir a la desertització del territori. Els aborígens australians tallaven a trossos les arrels dels eucaliptus i les utilitzaven com a reserva d’aigua per viatjar a través del desert.
Les catifes de fulles caigudes es descomponen lentament, ja que contenen unes substàncies antisèptiques que ralentitzen el creixement de la flora microbiana que intervé en el procés de putrefacció de la fullaraca i la seva conversió en adob. Aquest fet pot afavorir també l’empobriment del sol i la pèrdua de biodiversitat, però en qualsevol cas no podem considerar el conreu d’aquests arbres, com un factor de risc ecològic.
Els eucaliptus aporten grans beneficis. A les zones pantanoses d’Amèrica del sud i Àsia, els eucaliptus es cultiven amb èxit per dessecar els aiguamolls i mitigar la proliferació de larves d’insectes transmissors de malalties greus com el paludisme. També es planten en zones erosionades sotmeses a escorrenties, per fixar i recuperar terrenys inestables.
La seva taxa de productivitat és altíssima (15m3/ha/any enfront de l’apreciat roure que és de 1m3/ha/any). Pràcticament no té competidors.
Usos i propietats
Els diferents usos i propietats dels eucaliptus són innombrables. L’aprofitament de la seva fusta, de gran resistència i amb bones prestacions mecàniques, s’orienta en un 80 % a la producció de pasta de paper, tan demandada al món, però també s’utilitza per fer travesses de ferrocarril, bigues, tancaments, encofrats, embalatges, etc. I, com a fusta noble, anomenada pel sector, roure de Tasmània, s’utilitza en la fabricació de portes, finestres i mobiliari. De les fulles, se n’obtenen olis essencials per a la indústria química i farmacèutica. Les propietats medicinals de l’eucaliptus són àmpliament reconegudes, sobretot pel que fa al tractament de les malalties de l’aparell respiratori. Les flors, molt vistoses, atrauen les abelles, que elaboren un tipus de mel molt apreciada per les propietats antisèptiques. El comerç de les fulles i flors per usos ornamentals també és destacable.
Actualment, diverses línies d’investigació estan desvetllant nous aprofitaments de l’eucaliptus. S’està revaloritzant l’escorça, un rebuig de la indústria de la cel·lulosa que es xifra en mils de milions de tones i que podria convertir-se en un futur pròxim en biocombustible.
Els eucaliptus, possiblement, són els arbres de creixement més ràpid del planeta i els que han aportat més beneficis a la humanitat. Estimem-los, respectem-los i gaudim de les seves singularitats.
La tórtora europea
Enric Capdevila
La tórtora europea (Streptopelia turtur) era la tórtora més comuna a casa nostra abans de la invasió de la tórtora turca (Streptopelia decaocto), a començament dels anys 70. Aquesta regressió fa que sigui un ocell molt escàs a Barcelona on, pel fet de preferir terrenys en mosaic de conreus amb zones boscoses, només trobem algunes parelles criant a Montjuïc, Pedralbes i Vallvidrera. En la resta de territori català és més estable: és un ocell estival que nidifica de forma regular per tot el territori, és comú en època de migració, però a l’hivern és més excepcional. Té un vol ràpid, amb freqüents canvis de direcció, bategant les ales espasmòdicament. La tórtora pertany a l’orde dels columbiformes i mesura uns 28 cm de llargària; és més petita que un colom de carrer. És fàcil de distingir pel seu color canyella, amb les parts superiors de color castany rogenc amb taques d’un bru fosc i el cap i el coll d’un gris rosat amb una taca llistada de blanc i negre a cada banda del coll, i la cua negra amb una banda blanca terminal. S’alimenta bàsicament de llavors i petits fruits de plantes silvestres que cerca a terra. La seva presència es nota molt quan els mascles en zel parrupegen incansablement. Construeix el niu a poca alçada a les capçades dels arbres, fa dues postes, que són incubades pels dos progenitors.
Frases fetes: Viu sol com una tórtora. Semblen un parell de tortoletes.
