Nutrició
Anna Vilarrasa
Acabem de sortir de Setmana Santa i molts haurem tastat algun ou de xocolata! És una de les figures més clàssiques de les mones, però en les més tradicionals també s’hi poden trobar ous durs.
Aquesta anècdota ens serveix només per anunciar el tema d’avui: els ous com a aliment. Perquè en els darrers anys han estat el centre d’atenció i les recomanacions al voltant del seu consum han variat molt en poc temps. Hem passat de restringir-los a dos o tres a la setmana a incloure’n un (o més) al dia.
Sense l’objectiu de fer una recomanació específica, explicarem unes quantes dades i consells sobre aquest aliment:
- L’ou té un perfil nutricional molt interessant. El seu nutrient principal és la proteïna, que s’acompanya de vitamines (D, E, A i algunes del grup B), àcids grassos com els de l’oli d’oliva i minerals (iode, fòsfor i seleni).
- Com a font proteica es pot combinar molt bé amb llegums, tofu i peix, per així reduir la ingesta de carn, carn vermella i carn processada (més alta del que se sol aconsellar).
- Tot i que no és obligatori esmorzar ou cada dia per menjar saludable, tampoc s’ha de tenir por a introduir-los cada dia o més de dues vegades a la setmana (sempre que no hi hagi condicions de salut que recomanin el contrari). Avui en dia sembla que no es relacionen amb el colesterol en sang com es pensava, i tampoc amb la incidència de malaltia cardiovascular.
- Són molt versàtils a la cuina i permeten fer receptes saludables: remenats, truites, ous al plat o ous durs. Es poden acompanyar de verdures, gambes, bolets i arròs o introduir en amanides, saltats, entrepans i torrades.
- La truita és una de les receptes més socorregudes per fer amb ous. No ha de servir només pels àpats principals, sinó que pot ser una opció perfecta per un aperitiu, un entrant o un entrepà de mig matí. És digestiva, lleugera i molt més saludable que les xips o els embotits. Encara millor? Farcida de verdures, per ajudar a introduir-les!
- Per a les persones grans, convalescents o amb inapetència, l’ou dur ratllat és perfecte per enriquir la dieta, sense atipar molt ni aportar volum. Es pot afegir amb els llegums, les sopes o la pasta.
- L’ou es pot introduir a la dieta dels més petits durant la complementació alimentària, a partir dels 6 mesos en la majoria de nens. Els aporta zinc i una mica de ferro, dos nutrients clau en aquesta etapa. S’ha d’oferir cuit i de mida petita. Les truites són perfectes perquè les puguin menjar ells sols, sempre presentats amb la textura i talls adequats.
- En el seu maneig i cuinat s’ha de tenir molta cura amb la higiene i la temperatura, per evitar intoxicacions alimentàries.
Tot i aquestes bondats, l’ou no és imprescindible. Els seus nutrients es troben en altres aliments i es poden introduir substituts per obtenir la mateixa textura a les receptes.
I si ens agrada la forma i trencar la closca… sempre ens queda l’ou de xocolata!
Anna Vilarrasa és dietista
