Publicitat

Emocions i demència

spot_img

Publicat el 15.5.2017 16:00

Gent gran

Encar Aroca

Les persones amb demència presenten un procés neurodegeneratiu del sistema nerviós central caracteritzat per la mort neuronal progressiva en diferents àrees del cervell. Aquest procés avança progressivament donant lloc a l’agreujament de simptomatologia psicològica, emocional i conductual.

Publicitat

La simptomatologia emocional, segons el Dr. Olazarán, que pateixen aquestes persones se centra en la dificultat de les emocions complexes, relacionades amb el pensament més elaborat, per exemple: la gelosia, l’orgull, la vergonya, etc. Tot i així, la neuropsicòloga Paz Grau afirma que les emocions primàries com la felicitat, la tristesa, la por, la rauxa, la sorpresa i el fastig, romanen en qualsevol estadi del procés neurodegeneratiu. Una persona amb demència, com pot ser l’Alzheimer, pot trobar dificultat a expressar les emocions o els seus propis sentiments, i fins i tot oblidar les circumstàncies causades per una sensació forta; però no deixen de sentir i experimentar emocions. Poden arribar a oblidar el nom del seu cuidador o educador però no necessàriament el sentiment que li transmet al veure’l i parlar d’ell al seu cercle íntim.

Una persona amb demència pot trobar dificultat
a expressar les
emocions o els seus propis sentiments,
i fins i tot oblidar les circumstàncies causades
per una sensació forta

Publicitat

Segons el neuròleg Dr. Manes, els records de l’ésser humà no són condicionats pel temps sinó per les emocions, és a dir: s’oblida gairebé tot i es recorda el que l’emociona. Les emocions no són apreses, però sí associades a objectes, esdeveniments o persones.

És necessari treballar la memòria mitjançant les emocions perquè el deteriorament cognitiu, causat pel pas del anys o una malaltia neurodegenerativa, no esborri els records i s’alenteixi el procés de deteriorament. Per això, s’aconsella la realització d’exercici físic, el contacte social, el desafiament intel·lectual, i l’estimulació cognitiva i emocional.

Fent referència a l’estimulació emocional, és molt important que desenvolupem la nostra pròpia intel·ligència emocional (entesa com la capacitat de prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres i regular-les de forma apropiada) i la posem en pràctica en la interacció entre les persones, especialment amb les persones amb demència, per tal de mantenir el seu benestar emocional i incitar la seva atenció i memòria.

Finalment, és de vital importància que en una interacció o sessió d’estimulació es discerneixi l’ambient, s’utilitzi l’empatia i transmissió de valors com el respecte i la dignitat, i es capti l’atenció de la persona per a que aquesta s’impliqui en el seu propi procés de desenvolupament.

Encar Aroca és psicopedagoga

Fundació Uszheimer
Centre de Dia i Unitat de Memòria

Passatge Forasté, 11-13, 
Tel.: 93 418 65 65
fundacio@fundaciouszheimer.org
www.fundaciouszheimer.org
http://www.premisoletura.com
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Memòries d’Àfrica: l’expansió dels humans moderns

Els estudis genètics confirmen que els humans actuals descendeixen d’una segona onada migratòria, molt més reeixida, que hauria tingut lloc fa uns 60.000 anys

Arrenca la campanya de vacunació: a qui li toca la de la grip, COVID-19 o totes dues

Salut fa una crida a reforçar la protecció de les persones més vulnerables abans que s’intensifiquin els virus respiratoris

Una branca singular de l’arbre de la vida que ha canviat el món: els Homo sapiens

Homo sapiens és la combinació d’una anatomia única, una ment flexible i una cultura capaç de guardar i transmetre memòria, que l’ha convertit en l’espècie culturalment més sofisticada sobre la Terra

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques
spot_img

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es pentina la barba amb els dits, com...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Aprovat el pla per finalitzar la connexió del tramvia per la Diagonal entre Verdaguer i Francesc Macià: així és el projecte

A Francesc Macià es renovaran les voreres de la plaça i es respectarà l’interior enjardinat, i entre l’avinguda de Sarrià i la plaça es reordenaran els carrils de circulació per tal de convertir la parada de Francesc Macià en un intercanviador entre tramvia i bus

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí