Opinió
Max Cahner
- Gay obre la porta a un traçat alternatiu al nou carril bici de la Via Augusta per carrers “més sans”
Tres mesos després de la posada en marxa del carril bici de la Via Augusta, aquells que vivim al districte de Sarrià-Sant Gervasi disposem d’una nova manera de moure’ns entre barris i amb la resta de la ciutat. Un dels múltiples casus belli de la darrera campanya va ser la construcció d’un carril bici a la Via Augusta. Es va voler focalitzar un suposat caos circulatori al fet de guanyar un carril per desplaçar-nos en bici en un districte que necessita més alternatives al transport públic de les que actualment tenim. No pot ser que no disposem de cap parada de Metro, que el Nitbus no existeixi als barris de muntanya i que per sobre la ronda de Dalt no arribi l’autobús.
Els nivells de contaminació, a causa, entre d’altres, de l’excés de congestió afecta la pèssima qualitat de l’aire i provoca efectes sobre la nostra salut. La ciutadania –en gran part– és conscient que aquelles polítiques que s’impulsin avui determinaran que Barcelona sigui o no una ciutat saludable, on sigui possible viure. Poques veus posen en dubte la necessitat de preparar i adaptar les ciutats al canvi climàtic, fent-les més amables i més saludables. La Via Augusta, igual que el carrer Balmes, la República Argentina o la ronda del Mig són carrers hostils per aquelles persones que hi viuen i hi transiten.
Nombrosos veïns i veïnes organitzats en diverses plataformes fa anys que demanen transformacions ambicioses als governants per millorar la qualitat de l’espai públic de les principals vies del districte, obsoletes en una ciutat que ha d’aspirar a seguir el seu procés de transformació urbana millorant el present amb visió de futur.
Barcelona és una ciutat densa, on la mobilitat en vehicle privat colonitza gran part de l’espai públic disponible, provocant tota una sèrie d’efectes negatius, com ara la contaminació, el soroll o la manca d’espai per caminar o circular d’una altra manera més sostenible i saludable, i en molts casos, més eficaç. No es tracta de guerres al cotxe ni discursos moralistes de sopar de duro, com sovint fan certs actors vinculats a la dreta política i mediàtica o en estreta relació amb la indústria automobilística. Es tracta d’enfocar els carrers d’una manera diferent, deixant de posar el vehicle privat al centre. Barcelona ha d’aspirar a voler que els carrers –també la Via Augusta– tendeixin a esdevenir infraestructures ambientals que fomentin les relacions de proximitat, que posin en valor el patrimoni i la idiosincràsia dels barris per on passen i garanteixin l’accessibilitat i els serveis urbans que permeten el desenvolupament d’activitats essencials per a la vida d’aquelles persones que hi viuen.
Ciutats com Nova York, Amsterdam i Copenhaguen ja han aplicat diverses estratègies de reducció del vehicle privat que han permès fer minvar el nombre de vehicles que entren i travessen la ciutat alhora que augmenta la població i els llocs de feina. Els darrers anys, Barcelona ha aconseguit reduir el nombre de vehicles que hi transiten i cal continuar en aquesta línia per tal d’assolir uns nivells de contaminació que permetin una vida saludable per a nosaltres i per a aquells que vindran. D’això van actuacions com el carril bici de la Via Augusta.
Tot procés de canvi demana i necessita una transició i una adaptació. Certa reacció al canvi d’hàbits en matèria de mobilitat que Barcelona i el districte de Sarrià-Sant Gervasi necessiten, exacerbada per mer electoralisme, no respon a una idea de ciutat que miri al futur, sinó al manteniment d’un model que ens ha portat a una situació d’emergència climàtica de la qual només sortirem amb polítiques urbanes que descongestionin la ciutat.
Max Cahner és politòleg i exconseller de BComú a Sarrià-Sant Gervasi
Gay obre la porta a un traçat alternatiu al nou carril bici de la Via Augusta per carrers “més sans”
