La Mirada Jove
La contrapartida de @elenabulet
M’encanta, és una forma de superar-me
Des del meu punt de vista, ja fa uns anys que existeix una moda d’anar al gimnàs. Potser perquè cada vegada som més conscients d’allò de “mens sana in corpore sano”. Potser perquè és una opció econòmicament assumible i molt flexible, que qualsevol persona pot adaptar a la seva rutina. Però els punts a favor no acaben aquí. El gimnàs és un espai de desconnexió. Sovint, cadascú està amb els seus auriculars i vol fer exercici per trencar amb una dura jornada de treball. Les màquines et permeten treballar aspectes del teu cos individualment. O si algú ho prefereix, també pot fer vida social durant diverses classes grupals. Sigui com sigui, el gimnàs és un repte personal. Competeixes contra tu mateixa. Ets tu qui es fixa les metes i qui les ha de superar. I aquest fet motiva a moltes i moltes persones. Al final, l’esport acaba sent el teu refugi personal. L’espai on t’obres i expliques els teus problemes. Un espai on et buides per tornar-te a omplir del millor de tu mateixa.
No aconsegueixo implicar-me gaire
No soc una persona de gimnàs. No m’agrada. Em costa obligar-me a anar a algun lloc on no tinc cap compromís. Al final, sempre m’acaba sortint quelcom que considero més important que anar al gimnàs. Soc de les qui necessita practicar un esport d’equip. És en aquests moments on un s’esforça més. Veient el sacrifici de les teves companyes, aconsegueixes organitzar-te el teu dia a dia per estar a la pista a l’hora correcta. I aleshores, t’entregues en cos i ànima a aquest esport que tant estimes. Potser, puntualment sí que treballes resistència o força per separat. Però la major part dels entrenaments van destinats a aspectes esportius on un engloba diverses vessants. Un punt feble de l’esport col·lectiu és que no pots fer plans improvisats. Si competeixes, hauràs de renunciar a molts plans alternatius, perquè tindràs partits o entrenaments. Ara bé, sigui com sigui, si t’agrada compartir, et farà feliç!
