Gent Gran
Andre Escobar, educadora social
Des dels inicis del segle XXI, ens trobem davant d’un envelliment progressiu de la població fruit de diversos canvis demogràfics (augment de l’esperança de vida, disminució de la natalitat i mortalitat…). La població està envellint, i aquest nou escenari suposa canvis en l’estil de vida i un repte per a la nostra societat, la qual ha de respondre i adaptar-se a les noves necessitats en els plans social, emocional, de salut i econòmic.
D’entrada, convé redefinir el concepte d’envelliment. Envellir és un procés natural i desitjable, i no ha de ser sinònim de dependència, improductivitat o apatia; perspectiva que acostuma a tenir part de la societat sobre aquest col·lectiu. Costa atorgar un rol a la gent gran, i valorar-la com a gent valuosa i digna que té un paper important dins la nostra societat. És cert que es produeixen canvis neuropsicològics durant aquesta etapa, ja que es deterioren progressivament algunes funcions cognitives, però d’altres es mantenen, i fins i tot es poden millorar. És necessari, doncs, que ens responsabilitzem del propi procés vital i procurem que sigui el més saludable, autònom, actiu i benestant possible, tot guanyant en qualitat de vida. Aquest posicionament fa referència a l’envelliment actiu, o “procés d’optimització d’oportunitats de salut, participació i seguretat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen” (OMS, 2002).
Per això, cal mantenir les relacions socials i l’activitat personal, entesa com la participació en els àmbits familiars, comunitaris i socials (reunions familiars, voluntariat, associacionisme, viatges i activitats d’oci, tallers, participació política, formació,…). Per altra banda, fomentar les activitats físiques (excursions, caminar, natació,…) i d’estimulació cognitiva (exercicis d’agilitat mental). I treballar en la prevenció per tal d’endarrerir l’aparició i el desenvolupament de possibles malalties neurodegeneratives o dificultats que generin situacions de dependència. La OMS (2017) ja afirma que, per estadística, els casos de demència haurien d’augmentar.
En aquests nivells de participació, podem parlar dels grups de memòria —com els que ofereix i duu a terme la Fundació Uszheimer a CAPs i centres cívics—, entesos com a espais d’estimulació cognitiva i relació social. En aquests grups hi participen totes aquelles persones que hagin experimentat alguna disminució de les funcions cognitives i decideixen treballar-les. Així, es crea un espai de confiança que permet de participar en una dinàmica continuada d’entrenament de les funcions cognitives. El resultat és que s’alenteix el possible deteriorament cognitiu i es fomenta el manteniment regular de relacions interpersonals dins d’un grup de treball que comparteix un interès comú.
Davant l’envelliment progressiu de la població, hem de responsabilitzar-nos i treballar de manera activa, la qual cosa suposarà una millora física, psíquica i emocional i, per tant, viurem millor. Envellim amb qualitat!
Andrea Escobar és educadora social de la Fundació Uszheimer
