Cultura
El Jardí
Coincidint amb el centenari del naixement de l’escultora i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Luisa Granero, qui va convertir-se en la primera dona catedràtica d’escultura a l’estat espanyol, i després d’un procés de restauració impulsat pel departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, s’acaba d’instal·lar al mur del parc de Joan Reventós l’obra Rosa dels Vents, creada per la sarrianenca, una de tantes dones oblidades al districte fins fa molt poc.
L’escultura, també coneguda com el Rellotge de Sol, canvia així radicalment la seva ubicació històrica, la plaça de l’Armada de Montjuïc -els Jardins de Miramar- on es va instal·lar l’any 1961 després de ser creada per Granero. Amb els canvis urbanístics, però, va anar perdent visibilitat i es trobava en mal estat de conversació. Per això, l’any 2022 es va decidir retirar-la, restaurar-la i donar-li un nou emplaçament a Sarrià. Segons el consistori, el mur del parc de Joan Reventós ofereix les condicions òptimes, tenint en compte que la Rosa dels Vents és un rellotge de sol que ha d’estar orientat al sud.
La ‘Rosa dels Vents’, el símbol de navegants i mariners per orientar-se al mar
La intervenció sobre l’obra, a càrrec de l’escultor Abel Vallhonesta, ha consistit en la recuperació i restauració de les peces, i en la reconstrucció de les parts desaparegudes. Amb forma de relleu en pedra blanca i amb unes mides de 2,78 x 2,16 x 0,15 metres, l’escultura és una al·legoria de les constel·lacions que navegants i mariners feien servir per orientar-se al mar en la foscor de la nit.
Té la imatge d’un estel amb múltiples braços de diverses mides que es projecten radialment en totes les direccions d’un espai imaginari i que dona més llargada i importància a quatre direccions en forma d’aspa que, simbòlicament, corresponen als quatre punts cardinals. Equidistant del centre, s’hi veuen dotze peces, completament retallades del fons, que representen els signes del zodíac. Són formes humanes o d’animals que segueixen la lògica d’allò que simbolitzen i en forma de creu, hi ha la representació de quatre dones. La resta de les representacions que completen la roda fan referència bàsicament a animals i objectes que sempre tenen relació amb el tema referit.
Luisa Granero Sierra, considerada la primera escultora professional catalana
Luisa Granero Sierra (Barcelona, 1924-2012) va ser una dona i artista, nascuda en un temps en què ni una cosa ni l’altra eren fàcils. De família humil d’origen andalús, la guerra i la postguerra van marcar la seva infància i joventut, i des de molt jove (16 anys) es va interessar per l’escultura i va començar el seu aprenentatge amb els escultors Enric Monjo i Jaume Otero, obrint-se pas en el món de l’art en una època en què la presència femenina era minoritària.
Va exposar la seva obra per primera vegada el 1942 i des de llavors no va parar de rebre premis i reconeixements. L’any 1964 Granero es va convertir en la primera dona a obtenir la càtedra d’escultura a l’Estat, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i es considera la primera escultora professional catalana. La seva obra es pot trobar per tot Espanya i part d’Europa. Per exemple, la font i l’escalinata d’accés al Palauet Albéniz, a Montjuïc, conté escultures seves.
Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la National Sculpture Society de Nova York, i va rebre el guardó de la Medalla de la Dona del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el 2006.
