Publicitatspot_img
spot_img

L’albercoc, una fruita estiuenca antioxidant

Aporta notables beneficis a la pell, al cabell, a les mucoses i als ossos

Publicat el 3.7.2022 6:30 · Actualitzat el 5.7.2022 19:26

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra 

L’albercoc (llat., Prunus armenicana; cast., albaricoque), hom el pot qualificar de la fruita estiuenca per excel·lència. La seva mida és més aviat petita i gaudeix d’un tacte molt delicat amb un gust lleugerament àcid al paladar, especialment la variant anomenada “de galta roja”, que són uns albercoquers d’aspecte força robust, força estesos a la península Ibèrica.

A propòsit d’aquesta fruita, els antics hortolans conventuals afirmaren: “l’abercoch, és lo fruyt del abercoquer, quasi rodó y de una a dues polsadas de llarch de un groch clar o blanch, y a vegadas en part encarnat. Dintre té un pinyol que enclou una ametlla”. El pinyol de l’albercoc “galta roja” conté un oli força semblant al de l’ametlla amarga, i és molt estimat en els obradors de rebosteria. Aquest oli també s’usa com a condiment en diferents preparats culinaris i, també, en la cosmètica femenina com a suavitzant de la pell i per tal de donar més elasticitat al teixit cutani.

Publicitat

Pel que fa a les propietats nutritives de l’albercoc, cal assenyalar que té una aportació energètica més aviat baixa, amb pocs hidrats de carboni, i que gaudeix d’una gran quantitat de fibra que afavoreix molt el trànsit intestinal i actua com a un laxant fi, gens agressiu.

D’altra banda, l’albercoc és una font de vitamina A i C, i és alhora un poderós antioxidant que aporta notables beneficis a la pell, al cabell, a les mucoses i als ossos. També és una fruita molt agraciada en potassi, un element molt necessari per al funcionament del sistema muscular.

Dels confitats de la tradició rural i monàstica destacaven els albercocs, que eren assecats i deshidratats exposats al sol. Tanmateix, amb aquest procés d’assecat s’altera la composició dels albercocs, i malgrat que es mantinguin els nivells de greixos s’augmenten, notablement, les calories. Dels albercocs assecats se’n diuen orellanes i s’empren en alguns guisats i farcits.

A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, sobre el conreu i les propietats del meló.

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí