Publicitatspot_img
spot_img

Les cireres, una fruita molt sana de fàcil digestió i depurativa

Amb aquesta fruita, sigui amb cireres o amb guindes, s’han elaborat arreu d’Europa una gran varietat d’aiguardents

Publicat el 18.4.2022 6:30 · Actualitzat el 18.4.2022 16:37

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El cirerer (llat., Pru- nus avium) és un arbre que pot assolir una gran alçària. En canvi, el guinder (llat., Prunus cera- sus) —que produeix una fruita més àcida— és més baix. Els antics hortolans conventuals oferiren aquesta acurada descripció sobre el conreu del cirerer: “es un árbol de corteza lisa con la madera de color castaño, dura y resistente, muy apreciada para los trabajos de ebanistería. El cerezo debe abonarse copiosamente durante su juventud. La recolección debe efectuarse en el mismo lugar de producción, pero si las cerezas han de ser transportadas es conveniente recolectarlas ligeramente verdes. El cerezo es un árbol muy fructífero; las malas cosechas son debidas casi únicamente a los fríos tardíos y a las heladas” (La Huerta de San Francisco, 64).

Les cireres són una fruita molt sana i de fàcil digestió. Amb aquesta fruita, sigui amb cireres o amb guindes, s’han elaborat arreu d’Europa una gran varietat d’aiguardents, essent els més apreciats el maraschino i el Kirsch. Aquests licors estomacals, tan tradicionals, es començaren a fer a Dalmàcia amb una variant de la cirera amarga anomenada marasca i, després, també s’elaboraren a terres d’Itàlia i del Rhin. La gran experta en herbes remeieres i en medicina monàstica Santa Hildegarda de Bingen (†1179) escriví que l’ungüent de la cirera guinda és molt bo per a nombroses malalties de la pell (cf. S. Hildegardis abbatisae Opera omnia, Parisiis 1882, P. L. 197, cols. 1222-1223). A més, la cirera conté un alt contingut vitamínic i aporta ferro, sodi i magnesi a l’organisme, i també gaudeix alhora de notables propietats depuratives, car les cireres ajuden a millorar la circulació sanguínia, regulen la son i contribueixen a la relaxació. La infusió de la cua de les cireres beguda abans d’ingerir un bon grapat de cireres, en dejú, provoca l’eliminació de les toxines de l’organisme, especialment de l’àcid úric.

Publicitat

De la medicina popular de la goma del cirerer, i de la cua de les cireres, se’n prepara una poció que té accions molt benefactores per guarir la tos, bronquitis, anèmia i mal de coll, a més de contribuir a millorar les funcions cerebrals i a potenciar la memòria. Àdhuc, els antics frares empraren les cireres per a guarir el mal de pedra: “Les cireres fresques ablaneixen lo ventre y les seques restrenyen. La goma del cirerê[r] beguda ab vi cura la tos vella, dóna bon color al cos y aprima la vista. Les cireres begudes ab vi són bones pel mal de pedra” (BHC, Herbas y sas virtuts, f. 201). A l’article vinent us parlaré, si Déu vol de les nombroses varietats de la pruna.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Notícies relacionades

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

Les figues: propietats i usos

És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa
spot_img

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

La Fira Solidària de Nadal de la BCN PID Foundation torna a Sarrià per impulsar la recerca mèdica

L'Antiga Fusteria de Sarrià acollirà del 23 al 29 de novembre una setmana de venda de productes i un sorteig solidari per finançar la investigació de les immunodeficiències primàries

Kafka al Farró: Un llibre de Kafka trobat a Sarrià revela una connexió inesperada amb Antoni Tàpies

Alejandro García Schnetzer relata com un exemplar dels diaris de l'escriptor txec trobat a la prestatgeria de la Pastisseria La Perla el va conduir fins a una retrospectiva del pintor a Amsterdam l'any 1980

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí