Publicitat
spot_img

L’església de Sant Ot a Sarrià: un campanar a 67 metres d’altura i tres altars

Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans i és una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià

Publicat el 18.2.2024 17:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

L’església de Sant Ot està ubicada al carrer Manuel Girona número 25. Va ser construïda entre els anys 1957 i 1959 pels arquitectes Emili Bordoy i Francesc Salvans. És una parròquia segregada de Sant Vicenç de Sarrià per iniciativa de Lluís Martí. Un edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. La coberta vista de formigó lleugerament bombada com una única llosa fa possible que no hi hagi pilars a l’interior del temple. Sobre el presbiteri, una part de la coberta té més altura, permetent així una il·luminació zenital sobre l’altar. Un efecte lumínic a l’interior que confereix una certa singularitat a l’espai.

L’església es caracteritza pel gran porxo d’entrada a tota alçada, sustentat per les parets corbes acabades en obra vista. L’edifici es distingeix pel gran campanar a 67 metres d’altura, anomenat popularment el bolígraf. És de planta triangular amb diverses finestres invertides. El campanar es va estrenyent a mesura que adquireix altura; a l’extrem superior, s’acaba convertint en tres pilars que sustenten una gran creu metàl·lica. A l’interior estan situats tres altars: un dedicat a Sant Ot amb una escultura de Josep Viladomat, i dos més al Sagrat Cor de Jesús i la Immaculada Concepció.

Publicitat
L’església de Sant Ot a Sarrià © Laia Melero

Aquest edifici representa un tipus d’arquitectura destil eclesiàstic amb influències del moviment europeu de l’època, un moviment derivat d’un corrent renovador de l’església de mitjans del segle XX conegut com a Moviment Litúrgic. Aquesta transformació va propiciar l’estètica dels edificis de culte, en molts casos influenciada pel desenvolupament de les possibilitats tècniques i constructives del formigó armat, com és en aquest cas. Aquest material determina un tipus de construcció austera, tot i que al nostre país va tenir un recorregut complicat, com va afirmar l’arquitecte Sáenz de Oiza l’any 1952: “La història de l’arquitectura ha deixat d’escriure’s sobre la història del temple”.

L’església de Sant Ot a Sarrià © Laia Melero

Emili Bordoy (1918-2006) va ser Catedràtic d’Estructures a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va ocupar diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les seves obres més destacades van ser l’edifici Drassanes o Torre Colon, construït l’any 1970, que amb 110 metres d’altura va ser durant molts anys l’edifici més alt de la ciutat. La façana amb una deformació lateral, com si estigués recargolada, li proporciona un caràcter molt particular. També va ser l’autor de la Torre de Barcelona, un edifici de 24 plantes d’altura situat a l’actual plaça de Francesc Macià.

Aquarel·la de l’església de Sant Ot © Jaume de Oleza

Jaume de Oleza és arquitecte i autor del llibre ‘Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera’

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí