Publicitat
spot_imgspot_img

L’estornell negre: un espectacle aeri hipnòtic i sincronitzat

Poc abundant a Barcelona, genera molèsties quan es concentra en dormidors, com per exemple, als arbres de la plaça Catalunya

Publicat el 6.1.2024 6:00 · Actualitzat el 26.1.2024 9:40

Enric Capdevila

L’estornell negre (Sturnus unicolor) és un ocell en expansió de la família dels estúrnids. És un ocell molt similar a l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris) amb el qual conviu i s’hibrida sovint. Els estornells van passar fa pocs anys de ser ocells hivernants a ser sedentaris. Les primeres nidificacions a Catalunya de l’estornell vulgar són del 1960 i del negre, el 1975; a Barcelona, els anys 1980 i 1990 respectivament. Es poden observar per tot Barcelona, però el negre és menys abundant, n’hi ha unes 630 parelles, i unes 2.200 del vulgar, segons l’últim mapatge.

Publicitat

L’estornell negre és un ocell de la mida d’una merla, d’uns 21 cm de llargària, amb el plomatge totalment negre, lluent amb irisacions, que a l’hivern s’enfosqueix i li apareixen unes taques petites; en aquest moment és quan és més distingible del vulgar, que és més pigallat. Els joves tenen una coloració negra marronosa. Té la cua curta, el bec llarg, punxegut i groc, i les potes rosades. És omnívor: a la primavera i l’estiu consumeix principalment invertebrats, i a la tardor i l’hivern consumeix fruits i llavors. Quan camina, ho fa de pressa, fent saltets, i quan està aturat, ho fa des d’una atalaia, com la punta d’un arbre o les antenes de les teulades, on és fàcil veure’l. Té un cant compost de xiulets sonors i crits estridents, i imita alarmes de cotxes i altres sons.

És un ocell molt gregari i genera molèsties quan es concentra en dormidors, com per exemple, als arbres de la plaça Catalunya, pel soroll i els excrements. Però en zones rurals com la dels Aiguamolls de l’Empordà, quan arriben onades procedents del centre d’Europa a l’hivern, formen grans concentracions on desenes de milers d’estornells (se n’han arribat a comptabilitzar més de 100.000) volen de forma sincronitzada, com en una dansa hipnòtica i majestuosa que va canviant de forma.

La manera com es comuniquen per volar harmoniosament i canviar sobtadament de forma és la següent, segons l’IFISC-Institut de Física Interdisciplinar i Sistemes Complexos: cada ocell es fixa en els set companys més propers per comunicar-se criteris de cohesió (forma compacta), exclusió (evitar col·lisions), alineació (volar en la mateixa direcció) i velocitat (constant). En llenguatge físic cada au funcionaria com una partícula que seguiria les lleis de Newton, no hi ha cap ocell que ho lideri, però un comportament individual, des de la seva percepció parcial, en genera un de col·lectiu. Al principi, cada individu apunta cap a una direcció diferent i aleatòria, però arriba un moment en què tots agafen la mateixa direcció.

La dita: Pardals, tords i estornells són mals ocells.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El cucut reial: característiques i curiositats

Un ocell migrador singular que destaca pel seu parasitisme reproductor

La cotxa cua-roja: característiques i curiositats

És un ocell migrador comú arreu de Catalunya, un nidificant estival molt rar i localitzat, i un hivernant excepciona

Pinsà mec: característiques i curiositats d’un ocell poc abundant a Catalunya

És un ocell migrador que cria als boscos boreals d'Europa i Àsia (taigà) i es desplaça al sud per hivernar

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori
spot_img

El Suprem confirma 10 anys de presó per al mestre de la Salle Bonanova que va agredir sexualment un alumne

El pederasta Víctor Planas serà engarjolat i haurà d'indemnitzar amb 40.000 euros a la víctima, que també havia sigut el seu fillastre

Barceló, Renom i Masó porten a escena els pensaments del poeta Foix al Teatre de Sarrià

L'espectacle de lectura dramatitzada "L’Instant i les deixes del somni: Foix per ell mateix" s’estrenarà el 19 de maig

Les mels més beneficioses per a la salut i les plantes d’on provenen

Fra Valentí Serra de Manresa explica les propietats terapèutiques de diverses mels elaborades a partir de plantes mel·líferes presents a la península Ibèrica, com l’ametller, la ravenissa blanca, l’acàcia o el bruc

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí