21.6 C
Sant Gervasi
| Diumenge 05 de juliol de 2020 |

Gent de sang calenta

Buscarem la manera de transmetre afecte, proximitat i amor malgrat el metre i mig, les mascaretes i els guants

Marta Trius Chassaigne
Periodista especialitzada en temes culturals i de voluntariat social. He treballat com a responsable de comunicació corporativa a empreses com Larousse editorial i Henkel Ibèrica. Així com a premsa turística i de viatges (Editur) i en agències de comunicació (BPMO Edigrup i premsa Intercomarcal). Col·laboro com a voluntària en temes de comunicació i d'altres, amb diverses entitats socials sense ànim de lucre.

Opinió

Marta Trius

Són ja cinc les setmanes que portem confinats, cinc setmanes que a uns els han donat per a molt i a uns altres per a molt poc. Com sempre cadascun tria què fer i com suportar les circumstàncies de la seva vida i en aquests moments ens donem molt de compte que això és així.

Sembla que això s’allargarà encara més però cal ser optimista perquè hem recorregut ja el més tediós i comença a veure’s una mica de llum al final del túnel. Per a alguns la llum serà negre clar, per a altres gris i m’atreviria a dir que n’hi ha que fins i tot la veuen d’un blau intens. Ja s’ha confirmat que els nens podran començar a sortir de manera puntual a partir del 27 d’abril i això fa que els pares se sentin bastant alliberats per dos motius: el primer perquè els seus fills sortiran a veure un altre horitzó diferent de les 4 parets que porten veient des de fa 35 dies, i el segon perquè els mateixos pares tindran un respir fora i dins de la llar. Els debats es continuen succeint pertot arreu: les crítiques a la gestió del govern, els “chivatazos” dels veïns que no toleren que ningú se salti el confinament, les opinions sobre el control de la informació i la falta de llibertat que ara no sols és física sinó també virtual i/o digital.

Publicitat

Estem indignats amb el control al qual se’ns ha començat a sotmetre amb els mòbils, cadascun té la seva opinió sobre aquest tema i no tenim clar si l’excusa de vigilar els possibles contagiats de la covid-19 és tan sols això, una excusa, quan el que en realitat es pretén és saber qui incompleix la llei i se salta el confinament. Tal vegada siguin les dues coses, però sigui el que sigui ens continua semblant un horror. Comencen també a aparèixer comentaris i solucions perquè el pròxim estiu puguem gaudir de la platja: a Itàlia ja estan pensant en mampares de plexiglàs, i la idea de banyar-se per torns no sembla gens forassenyada. Més enllà que tot això se’ns antulli un món imaginari i irreal, la veritat és que sens dubte haurem de continuar mantenint el distanciament i caldrà buscar fórmules els menys incòmodes possible perquè així sigui. Hi ha molts dubtes sobre massa coses: què serà de l’economia, quins sectors seran els més perjudicats i com ho faran per a pal·liar la crisi, com serà la primera trobada entre amics i familiars, com afrontarem el fet de no poder donar-nos ni la mà per a saludar-nos quan l’abraçada i el petó era el més normal.

I l’eterna pregunta que ronda als caps de tots: fins quan no tornarem a ser el que érem, a la qual jo afegeixo: de debò volem tornar a ser el que érem? No hi ha dubte que anirem capejant el temporal com hem fet durant cinc setmanes, ens adaptarem (quin remei queda) tots a les noves circumstàncies i buscarem la manera de transmetre afecte, proximitat i amor malgrat el metre i mig, les mascaretes i els guants. Perquè, no ho oblidem, la sang que corre per les nostres venes és calenta i això no hi ha Coronavirus que ho esborri.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.