13.7 C
Sant Gervasi
| Dissabte 15 de maig de 2021 |

Ha mort Joan Margarit

Relació del considerat el poeta català més llegit de l'actualitat amb el barri

Cultura / Poesia

El Jardí

Joan Margarit, considerat el poeta català més llegit, ha mort. Fa uns anys, El Jardí el vam anar a veure a la seva casa de Sant Just, per conèixer una mica més les seves arrels a Sant Gervasi. En aquella llarga entrevista, Margarit ens descriu aquells primers anys després del casament dels seus pares:

“El 1936, els meus pares, un cop casats, van llogar una casa al passatge de Sant Felip, 10 (al Farró). Era una caseta molt petita i deixada de la mà de Déu. Poc després va esclatar la guerra, i el meu pare es va amagar a Sanaüja, que era on vivien els seus pares, per no anar a files. Ma mare era mestra i treballava a Rubí amb els FGC, que excepte l’estació de Muntaner, que no existia, eren com ara. L’estació de la Bonanova, que tenia la sortida al costat nord, era pràcticament als afores: fins a Sarrià no hi havia res. I des de plaça Molina, el tren anava a l’aire lliure. Més tard, gràcies a Rodoreda, vaig redescobrir el meu primer barri: la literatura també serveix per entendre el món”.

Posteriorment, de jove, va tornar al barri, ara al Turó Parc:

“Quan feia el batxillerat, vam anar a viure al Turó Parc. Aleshores, la Diagonal era una via urbanitzada que travessava camps de cols i masies, on de fet hi anàvem a comprar. Darrere casa nostra ja eren els afores, i hi acampaven els gitanos.

També recordo que, prop de l’avinguda de Sarrià, passada la plaça de Francesc Macià (que jo sempre en diré Calvo Sotelo, a jutjar per com és aquella zona), hi havia el Meublé Diagonal, que va ser una institució que ni Franco va poder abolir.”

També recordem a Joan Margarit en un recital que va fer a la Casa Usher, el juliol de 2016, en l’acollidor pati de la llibreria, o en ser convidat a l'”Ametller florit“, en l’acte d’Homenatge a Joan Maragall el 2018, al cementiri de Sant Gervasi. Margarit era un excel·lent recitador i encara ressonen les seves paraules en llegir el poema “Casa de Misericòrdia”:

El pare afusellat
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Dolicito a Vuecencis deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.

El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per ell que sigui; ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.

Casa de Misericòrdia, 2007

Joan Margarit.
Joan Margarit. ©Javier Sardá

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.