Cultura / Poesia
El Jardí
Joan Margarit, considerat el poeta català més llegit, ha mort. Fa uns anys, El Jardí el vam anar a veure a la seva casa de Sant Just, per conèixer una mica més les seves arrels a Sant Gervasi. En aquella llarga entrevista, Margarit ens descriu aquells primers anys després del casament dels seus pares:
“El 1936, els meus pares, un cop casats, van llogar una casa al passatge de Sant Felip, 10 (al Farró). Era una caseta molt petita i deixada de la mà de Déu. Poc després va esclatar la guerra, i el meu pare es va amagar a Sanaüja, que era on vivien els seus pares, per no anar a files. Ma mare era mestra i treballava a Rubí amb els FGC, que excepte l’estació de Muntaner, que no existia, eren com ara. L’estació de la Bonanova, que tenia la sortida al costat nord, era pràcticament als afores: fins a Sarrià no hi havia res. I des de plaça Molina, el tren anava a l’aire lliure. Més tard, gràcies a Rodoreda, vaig redescobrir el meu primer barri: la literatura també serveix per entendre el món”.
Posteriorment, de jove, va tornar al barri, ara al Turó Parc:
“Quan feia el batxillerat, vam anar a viure al Turó Parc. Aleshores, la Diagonal era una via urbanitzada que travessava camps de cols i masies, on de fet hi anàvem a comprar. Darrere casa nostra ja eren els afores, i hi acampaven els gitanos.
També recordo que, prop de l’avinguda de Sarrià, passada la plaça de Francesc Macià (que jo sempre en diré Calvo Sotelo, a jutjar per com és aquella zona), hi havia el Meublé Diagonal, que va ser una institució que ni Franco va poder abolir.”
També recordem a Joan Margarit en un recital que va fer a la Casa Usher, el juliol de 2016, en l’acollidor pati de la llibreria, o en ser convidat a l'”Ametller florit“, en l’acte d’Homenatge a Joan Maragall el 2018, al cementiri de Sant Gervasi. Margarit era un excel·lent recitador i encara ressonen les seves paraules en llegir el poema “Casa de Misericòrdia”:
El pare afusellat
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Dolicito a Vuecencis deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per ell que sigui; ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
Casa de Misericòrdia, 2007
