Salut
Roger Barrué, educador social de la Fundació Uszheimer
La malaltia de l’Alzheimer entra dintre de les vides de les persones sense fer cap mena de soroll, però amb pas ferm, fins que arriba un moment en què la persona afectada es pot oblidar de menjar o no entendre què està passant al seu voltant. Parlem d’una malaltia que no només afecta la persona que la pateix, sinó també els qui l’envolten, els seus éssers més estimats.
És una malaltia que representa el 70 % de les demències: no només afecta el llenguatge o la memòria, ja que els que la pateixen experimenten una progressiva disminució del control dels impulsos. Tot això crea desconcert i pot provocar frustració per no poder controlar el dia a dia.
Al principi de la malaltia, costa recordar o trobar les paraules adequades, costa recorda noms, hi ha problemes per organitzar-se i es poden perdre objectes sense adonar-se’n. Més endavant, la persona es confon de paraules i això li crea una frustració i ràbia, cosa que pot causar, per exemple, que la persona no vulgui anar al bany.
Una qüestió molt important i a la qual se li dona poca importància és la sexualitat, que en aquesta societat està tan controlada, amb normes socials, una educació poc modernitzada i una cultura oprimida. La intervenció en el camp de la sexualitat i els efectes de les persones amb Alzheimer i demències es pot dur a terme des de diferents models. Un dels models d’intervenció coneguts considera que només s’ha d’intervenir si hi ha un problema.
Un altre model seria el que vol reprimir les conductes sexuals no convenients i tota activitat sexual fora del matrimoni heterosexual (religiós). El tercer model és el que prescriu la necessitat d’activitat sexual en totes les persones que pateixen la malaltia i que hi mostren interès. I per últim, cal respectar la biografia de les persones amb Alzheimer i de les seves parelles, i així decidir sobre la seva vida sexual i amorosa. Des del meu punt de vista, el més adient seria el que respecta les necessitats de la persona i la deixa decidir.
El dubte principal es forma quan la persona afectada d’Alzheimer presenta una disminució de la capacitat de prendre decisions responsables. Un altre gran dificultat és obtenir o mantenir una intimitat amorosa, per les limitacions que pot presentar a l’hora de comunicar-se i establir una connexió emocional amb la parella. Tots aquests obstacles dificulten tenir relacions sexuals, és difícil acceptar les carències de la parella i seguir amb la seqüència d’una o una altra conducta sexual, recordar com es fa o el que s’ha fet.
A més a més, el consentiment és també una part que s’ha de tenir en compte, ja que els humans podem i devem prendre decisions lliurement i poder prendre la decisió d’acceptar-les o no, de forma lliure i responsable. En l’àmbit de la sexualitat hauria de ser fàcil acceptar o declinar en qualsevol moment, la dificultat ve quan la parella de la persona malalta no sap a què atenir-se, perquè pot canviar en qualsevol moment la decisió de la persona.
És important començar a parlar d’aquest tema més tabú, deixar de banda els prejudicis i obrir-nos per tal de poder millorar la qualitat de vida de la persona que pateix la malaltia. Això obriria noves intervencions i fomentaria que hi hagués més informació al respecte, per tal de poder aclarir dubtes que molta gent pot tenir en algun moment de la seva vida.
