15.2 C
Sant Gervasi
| Dimecres 27 d'octubre de 2021 |
Publicitat

Josep Teixidor i Batlle, el doctor Teixidor com el van anomenar més de 30 promocions a la UB

Tenia l’aparença d’un professor distant; en canvi, s’enduia els seus alumnes d’excursió a la muntanya, on es produïa una comunicació diferent de la de l’àmbit acadèmic

Publicitat
Publicitat

Semblances

Manuel Castellet

Molt poca gent sabia, i ningú ho hauria intuït, que aquell senyor que diàriament sortia d’un portal del carrer de Balmes, just davant de l’estació del Putxet —aleshores Núñez de Arce— dels FGC, sempre amb corbata i americana i gavardina i barret a l’hivern, era vocacionalment un pagès i exercia com a tal.

Josep Teixidor, el doctor Teixidor com el van conèixer i anomenar els estudiants de la Universitat de Barcelona de més de trenta promocions, va néixer el 10 de novembre de 1920 i va morir el 6 d’agost de 1989 al poble de Llers, a l’Alt Empordà. Tanmateix, va desenvolupar tota la seva vida professional i familiar a Barcelona, al barri del Putxet.

Fill del metge i de la mestra de l’escola de Llers, als 14 anys ja era a Barcelona, com a alumne de l’Institut-Escola, on tingué l’oportunitat d’aprendre de mestres com Josep Estalella o Jordi Dou, i on va anar configurant el seu caràcter i mètode de treball. Fou una etapa de la seva vida de la qual en tenia un record immillorable i en parlava de bona gana. Allà va conèixer Elvira Bigas, que anys més tard, el 1950, esdevindria la seva muller.

Les il·lusions del jove de 17 anys es van veure temporalment truncades pels esdeveniments politicomilitars, i el març de 1938 va haver d’anar a la guerra; era de l’anomenada lleva del biberó. Fou al front, a l’Ebre i a Camarasa, i es dedicà a l’evacuació de ferits de primera línia. Va haver de ser tractat contra el paludisme amb unes sulfamides que el doctor Antoni Esteve fabricava en una rebotiga de Manresa. Tots aquests fets acabaren de definir l’home, un home de coratge, capaç d’afrontar amb decisió i responsabilitat qualsevol contingència. Contràriament a l’etapa anterior, mai no li va plaure parlar d’aquest any escàs, però llarg, i quan ho feia era amb gran respecte per als altres.

Ell, que com a bon fill de metge havia començat a estudiar a la Facultat de Medicina abans d’anar al front, va canviar radicalment d’orientació i es va llicenciar en Ciències, secció de matemàtiques, l’estiu de 1943. L’any 1946 va iniciar la seva formació com a investigador a la Universitat de Roma, on va preparar la tesi doctoral amb el professor Luigi Fantappié, que llegiria l’any 1948 a Madrid (a Barcelona encara no estava permès). El 1952, feia una llarga estada postdoctoral a la Universitat d’Hamburg, amb els professors Wilhelm Blaschke i Ernst Witt, i el 1955 a l’Escola Politècnica Federal de Zuric. Unes estades a l’estranger en condicions molt difícils, no comparables a les actuals; concretament, a Hamburg, en una Alemanya que tot just iniciava la seva recuperació, es van haver de repartir l’import d’una beca amb Albert Dou, que anys després seria rector de la Universitat de Deusto i catedràtic de la de Madrid. Sens dubte, aquestes estades a l’estranger, en una època d’una Espanya autàrquica, li van fer veure que, per treballar en matemàtiques, una de les coses fonamentals és el contacte amb científics d’altres àrees i altres ambients.

L’any 1957 va guanyar, per oposició, la càtedra de Geometria Analítica i Topologia de la Universitat de Barcelona. Es va dedicar d’una manera intensa a introduir a l’ensenyament les idees i els formalismes dominants ja en altres països, però desconeguts a Catalunya i a Espanya, que en aquella època no només estaven privades de les idees polítiques, econòmiques i socials de les democràcies occidentals, sinó, fins i tot, dels coneixements científics. Teixidor fou l’artífex d’una profunda reforma en els mètodes de la geometria i l’anàlisi matemàtica, que foren seguits arreu d’Espanya.

La relació de Teixidor amb els seus alumnes no era sempre fàcil. Imbuït de l’esperit de l’Institut-Escola de la seva adolescència i havent assimilat els comportaments i les relacions de l’ambient universitari alemany, tenia l’aparença d’un professor distant; en canvi, s’enduia els seus alumnes d’excursió a la muntanya, on es produïa una comunicació diferent de la de l’àmbit acadèmic. Això li permetia conèixer-los millor, tant acadèmicament com humanament, i formar-se una idea precisa de les seves capacitats, de les seves mancances, però també de les seves necessitats.

El seu retorn al país

Josep Teixidor ©Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans

A la Universitat de Barcelona, col·laborà amb el Seminari Matemàtic, especialment en la tasca difícil i valuosa de dirigir i impulsar una revista de recerca matemàtica, Collectanea Mathematica, d’abast internacional en un país on la tradició era molt minsa.

El seu amor al país el feu acceptar, l’any 1967, la proposta de ser nomenat membre numerari de la secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans. Eren anys difícils en els quals tot just començàvem a sortir de la foscor cultural i científica, i Josep Teixidor es va dedicar en cos i ànima a aquesta tasca, primer com a president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i posteriorment col·laborant amb el president de l’IEC en la designació de nous membres joves, que hi donarien un nou impuls. Més endavant, l’any 1984, fou un decidit impulsor de la creació del Centre de Recerca Matemàtica —el primer de tots els instituts d’investigació que ara acull la Generalitat i, durant molt anys, l’únic institut de recerca matemàtica en el sud d’Europa— i de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, per tal de conservar i honorar la  memòria d’aquest investigador nat amb paràlisi cerebral

Seria incompleta una semblança sobre Josep Teixidor sense parlar de Llers, on, com hem dit, va néixer i va morir, tancant així el seu cercle vital. El poble de Llers havia estat pràcticament destruït pels bombardejos i les explosions durant la Guerra Civil i, a principis dels anys 60, Teixidor va decidir que, paral·lelament a la tasca de professor universitari, era el moment de retornar a Llers tot allò que ell li devia. Va iniciar la reconstrucció d’una malmesa agricultura, amb una metodologia similar a la de la recerca matemàtica. Amb el treball ingrat i invisible de la preparació del sòl, amb una bona base científica, mitjans tecnològics escaients i una voluntat de ferro, aconseguí —amb l’ajuda de tota la seva família— conreus de vinya, oliveres i fruiters de gran qualitat —la seva obsessió de sempre, la qualitat en tot el que feia—. Desapareixia els divendres de Barcelona, amb un Ford Consol, ja una mica passat, per treballar les terres de Llers durant els caps de setmana i retornar el dilluns amb forces renovades a la universitat. A Llers es va retirar l’any 1987 per tal d’ocupar-se dels conreus i els ramats; i en aquesta dura tasca, que ell proclamava com una de les més gratificants de la seva vida, el sorprengué inesperadament la mort, a causa d’un accident amb el tractor.

Tornant a l’àmbit acadèmic, Teixidor era un home d’una gran riquesa interior, disposat sempre a ajudar els seus deixebles, col·laboradors i amics. No fou, però, un home fàcil, ni pel llenguatge precís i ric, ni pel seu aspecte imposant, ni per una lògica abstracta i difícil de comprendre a vegades. També deia que li costava entendre els altres, sobretot quan les idees no eren clares o prou nobles. Però, darrere d’això, amb una vida dura, però intensa i íntegra, abocada a tots els valors que ell considerava primordials —la família, el treball, el país— hi havia un home interessat per tot allò que passava al món i per tot allò que passava als seus conciutadans i als seus alumnes, disposat a ajudar tot aquell que ho pogués necessitar.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.