Cultura
Jesús Mestre
Com és habitual, per les diades de Nadal, la Fundació Josep Vicenç Foix publica un llibre amb textos del poeta i escriptor, en aquest cas Noms propis. Escriptors i artistes (Edicions 62). El volum, amb una aclaridora justificació editorial de Jordi Cornudella, recull escrits de Foix sobre gent del món de la cultura que ell va tractar i conèixer, en alguns casos a fons.
La majoria dels textos són articles escrits els anys 20 i 30 del segle XX. Sobretot, conté articles del diari La Publicitat, tot i que també n’hi ha algun d’anterior i força de posteriors. En conjunt, l’obra té molt d’interès perquè situa el Foix d’abans de la Guerra Civil com un activista de la cultura catalana, en un dels períodes de major creativitat. Hereus de la tasca de la Mancomunitat, les generacions d’escriptors i artistes d’entre 1918 i 1936 són impressionants.
Com a exemple, els artistes i escriptors que Foix enumera i que van participar en l’Almanac de “La Revista”, el 1918: “Era un recull de les arts i de les lletres catalanes d’aquells anys, ultra En Miró, hi col·laboraren amb dibuixos inèdits, alguns dels quals molt característics, Nonell, Obiols, Picasso, Canals, Hugué, J. Sunyer, Casanoves, Gimeno, Colom, Carles, Vayreda, Aragay, Nogués, Inglada, Benet, Torres-Garcia, Guàrdia, Sala, Ricart, Togores, Cano, Marquès-Puig, R. Sunyer i Domingo. Amb versos, Guerau de Liost, Lleonart, Carner, López-Pico, Riba, Gassol, Segarra, Soldevila, Arderiu, Ribé, Foix, Folguera, Plana i Manent. Amb cal·ligrames, Junoy i Solé de Sojo. Un document preciós”. (“Joan Miró, 1918”, Serra d’Or, abril de 1973, p. 247).
Justament, molts d’aquests escriptors i alguns artistes van ser caracteritzats per Foix. Com es desprèn d’aquests textos, el poeta sarrianenc va ser molt més que un observador atent de les vicissituds de la cultura catalana d’aquests anys: també hi va participar activament. Són il·lustratius els darrers textos del volum, dedicats a Ariel. Un ballet, ideat per Robert Gerhard, Joan Miró i J.V.Foix entre 1934 i 1936 que no s’arriba a realitzar. La guerra i, sobretot, la postguerra, va estroncar aquestes brillants generacions de creadors.
Hi ha diversos textos que tenen vinculacions amb els barris de Sarrià i Sant Gervasi, i amb persones d’aquests indrets. Són especialment notables els que Foix dedica a amics d’infància i joventut, com els pintors Josep Obiols i Josep Gausachs (molt oblidat al país d’ençà que es va exiliar arran de la guerra), i veïns com el caputxí Miquel d’Esplugues, en Josep Maria de Sagarra (és extraordinari el pròleg a All i salobre) o Carles Riba.
Però també a molts coneguts i amics de Sant Gervasi, com als poetes Joan Maragall, Joaquim Folguera i Albert Manent. Cal destacar el text sobre els historiadors Ferran Soldevila i l’ambient del Conferència Club, a la Casa Llorach del carrer Muntaner, o Jaume Vicens Vives, amb residència al carrer Santaló. I, per sobre de tot, el volum permet gaudir de l’excepcional prosa de Foix, en textos sovint fets a correcuita, perseguits per les preses dels rotatius.
