Publicitat
spot_imgspot_imgspot_imgspot_img

La casa Carme Oliveres d’Aixemús

És un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918

Publicat el 7.10.2019 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Carme Oliveres d’Aixemús és un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393 cantonada amb el carrer de Descartes. Un edifici d’habitatges projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918. L’arquitecte, molt conegut, va ser director i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

La construcció originàriament tenia cinc plantes d’alçada i estava rematada per una cúpula que coronava la cantonada de l’edificació, que lamentablement va ser enderrocada a partir de la remunta posterior. Va ser una ampliació no gaire afortunada amb el caràcter majestuós de l’edifici. L’any de la construcció, el 1918, va rebre una menció al concurs anual d’edificis artístics. Un guardó atorgat per l’Ajuntament de Barcelona creat el 1899 per premiar el millor edifici construït a la ciutat de Barcelona. L’any que la casa Carme Oliveres d’Aixemús va tenir la menció, el premi va ser atorgat a l’edifici de La Caixa de Pensions del carrer Pau Claris, obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

Publicitat

L’edifici del carrer Muntaner es caracteritza pel disseny en cantonada corba i les pilastres adossades que delimiten dues franges de balcons correguts i que proporcionen a la seva façana una estètica de verticalitat que contribueix a la grandiositat de l’edifici. La façana de la planta baixa i primera està acabada en una forma encoixinada que contrasta amb la verticalitat, i defineix el sòcol del conjunt. Els balcons correguts al llarg de tota la façana exageren la cantonada de l’edifici i emmarquen part del sòcol i les pilastres. És de destacar que a la tercera planta es modifiquen les finestres i s’acaben en forma d’arc, un canvi de ritme en la composició de la seva façana que denota un cert gest de complicitat amb el classicisme de la façana. Un conjunt harmoniós i ben proporcionat, de connotacions clàssiques i que sens dubte contribueix a donar-nos una idea d’aquella Barcelona de principis de segle, en què l’elegància i certa sumptuositat impregnava moltes construccions de la part alta de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

Notícies relacionades

El convent de les monges Mercedàries, un tresor arquitectònic de Sant Gervasi

L’antic convent i col·legi de les Mercedàries Missioneres conserva un destacat conjunt historicista vinculat als arquitectes Joan Martorell, Joan Baptista Pons i Trabal i Bernat Pejoan

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat
spot_img

Enjardinaments a les antigues cotxeres de Sarrià

Un conjunt residencial de Sarrià projectat per Josep Antoni Coderch sobre les antigues cotxeres del tramvia

La memòria com a trencaclosques: «La sombra del padre»

De l'escriptor Antonio Monegal, veí del districte, una reconstrucció íntima de la vida del seu pare a través dels documents, els records familiars i els silencis de la memòria

L’edicle de l’estació de Sant Gervasi recupera l’aspecte original de 1931

Ferrocarrils de la Generalitat ha finalitzat la rehabilitació de l’accés de plaça Molina, amb una inversió de 670.000 euros que ha permès recuperar la marquesina de vidre que es va retirar durant una reforma als anys seixanta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí