Publicitat
spot_img

La casa Carme Oliveres d’Aixemús

És un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918

Publicat el 7.10.2019 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Carme Oliveres d’Aixemús és un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393 cantonada amb el carrer de Descartes. Un edifici d’habitatges projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918. L’arquitecte, molt conegut, va ser director i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

La construcció originàriament tenia cinc plantes d’alçada i estava rematada per una cúpula que coronava la cantonada de l’edificació, que lamentablement va ser enderrocada a partir de la remunta posterior. Va ser una ampliació no gaire afortunada amb el caràcter majestuós de l’edifici. L’any de la construcció, el 1918, va rebre una menció al concurs anual d’edificis artístics. Un guardó atorgat per l’Ajuntament de Barcelona creat el 1899 per premiar el millor edifici construït a la ciutat de Barcelona. L’any que la casa Carme Oliveres d’Aixemús va tenir la menció, el premi va ser atorgat a l’edifici de La Caixa de Pensions del carrer Pau Claris, obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

Publicitat

L’edifici del carrer Muntaner es caracteritza pel disseny en cantonada corba i les pilastres adossades que delimiten dues franges de balcons correguts i que proporcionen a la seva façana una estètica de verticalitat que contribueix a la grandiositat de l’edifici. La façana de la planta baixa i primera està acabada en una forma encoixinada que contrasta amb la verticalitat, i defineix el sòcol del conjunt. Els balcons correguts al llarg de tota la façana exageren la cantonada de l’edifici i emmarquen part del sòcol i les pilastres. És de destacar que a la tercera planta es modifiquen les finestres i s’acaben en forma d’arc, un canvi de ritme en la composició de la seva façana que denota un cert gest de complicitat amb el classicisme de la façana. Un conjunt harmoniós i ben proporcionat, de connotacions clàssiques i que sens dubte contribueix a donar-nos una idea d’aquella Barcelona de principis de segle, en què l’elegància i certa sumptuositat impregnava moltes construccions de la part alta de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia
spot_img

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

Carnaval a Sarrià – Sant Gervasi 2026: totes les activitats

Una programació diversa i descentralitzada que omplirà els barris de festa, música, disfresses i activitats per a totes les edats

Fent camí cap als nostres propòsits

"Una manera de fer camí, a casa i a la vida, és buidar. Quan buidem, deixem pas a noves oportunitats. Fem espai per al camí. Fem el camí més fàcil": l'article de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí