Publicitat

La casa Carme Oliveres d’Aixemús

És un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918

Publicat el 7.10.2019 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Carme Oliveres d’Aixemús és un edifici de caràcter monumental situat al carrer Muntaner 393 cantonada amb el carrer de Descartes. Un edifici d’habitatges projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Nebot el 1918. L’arquitecte, molt conegut, va ser director i catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

La construcció originàriament tenia cinc plantes d’alçada i estava rematada per una cúpula que coronava la cantonada de l’edificació, que lamentablement va ser enderrocada a partir de la remunta posterior. Va ser una ampliació no gaire afortunada amb el caràcter majestuós de l’edifici. L’any de la construcció, el 1918, va rebre una menció al concurs anual d’edificis artístics. Un guardó atorgat per l’Ajuntament de Barcelona creat el 1899 per premiar el millor edifici construït a la ciutat de Barcelona. L’any que la casa Carme Oliveres d’Aixemús va tenir la menció, el premi va ser atorgat a l’edifici de La Caixa de Pensions del carrer Pau Claris, obra de l’arquitecte Enric Sagnier.

Publicitat

L’edifici del carrer Muntaner es caracteritza pel disseny en cantonada corba i les pilastres adossades que delimiten dues franges de balcons correguts i que proporcionen a la seva façana una estètica de verticalitat que contribueix a la grandiositat de l’edifici. La façana de la planta baixa i primera està acabada en una forma encoixinada que contrasta amb la verticalitat, i defineix el sòcol del conjunt. Els balcons correguts al llarg de tota la façana exageren la cantonada de l’edifici i emmarquen part del sòcol i les pilastres. És de destacar que a la tercera planta es modifiquen les finestres i s’acaben en forma d’arc, un canvi de ritme en la composició de la seva façana que denota un cert gest de complicitat amb el classicisme de la façana. Un conjunt harmoniós i ben proporcionat, de connotacions clàssiques i que sens dubte contribueix a donar-nos una idea d’aquella Barcelona de principis de segle, en què l’elegància i certa sumptuositat impregnava moltes construccions de la part alta de la ciutat.

Jaume de Oleza és arquitecte

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època

La truiteria Flash Flash

Un local que destaca no només per la seva gastronomia, sinó també per la seva arquitectura i interiorisme, que el converteixen, després de més de mig segle d’existència, en un lloc imprescindible de visitar

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret
spot_img

El Putxet recupera la Caseta de Nines

Una restauració íntegra ha permès que la caseta torni a tenir l'aspecte original després d’anys de degradació

Atraquen una joieria de Sarrià en plena llum del dia

Els Mossos d'Esquadra han detingut cinc lladres i el propietari de l'establiment ha resultat ferit

Bernat Padrosa: “Vaig començar en una habitació fent classes particulars i ara coordino dues escoles de música”

Conversem amb el creador de Trèmolo sobre el valor de l'educació musical i els seus nous projectes al barri del Farró

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí