Publicitat

La castanya

Publicat el 28.11.2016 9:00

Salut i nutrició

Marta Castells

Originària de Pèrsia i de l’Àsia Menor, la castanya ja era ben coneguda a la Xina durant l’època del neolític. Les primeres extensions de castanyers a Europa daten aproximadament de l’any 3000 aC, van passar per l’època romana i des del segle XIII el seu fruit es fa servir a la cuina. El castanyer és un arbre que s’adapta als climes més dispars, creix tant en boscos genuïnament mediterranis com en paratges típicament atlàntics. La seva temporada àlgida és durant la tardor i l’hivern, encara que a la resta de l’any també les podem comprar seques.

S’acostuma a classificar com a fruita seca, però els seus components difereixen molt dels d’aquest grup, ja que és molt rica en hidrats de carboni i conté poques proteïnes i pocs greixos.

Publicitat

És un aliment d’alt valor nutritiu (per això en temps de fam i en absència de les patates era molt apreciada, però actualment es consumeix com a caprici). És rica en carbohidrats complexos en forma de midó i fibra. Conté vitamines E (antioxidant), B3 i B1. És rica en calci, magnesi, potassi, àcid fòlic i fibra.

Tradicionalment es recomana a qui té anèmia i, moderadament, a qui practica esport de desgast. S’aconsella privar-se’n als diabètics, als qui pateixen del fetge i a persones amb problemes d’obesitat. En intestins dèbils pot provocar flatulències.

Les castanyes escalfen, activen i nodreixen els ronyons; per tant, qui pateixi de lumbàlgies i retenció de líquids se’n pot beneficiar.

A les botigues de productes orientals es pot trobar un producte anomenat castanya d’aigua (Trapa natans). No és cap varietat de castanya, sinó un tubercle que creix a l’aigua. Presenta una aparença i un sabor similar a la castanya tradicional, però no hi té res a veure

A LA CUINA

Tant si són fresques com seques s’han d’estovar en aigua un mínim de 12 h. Llenceu l’aigua de remull. Traieu-los la pell en forma de tel que les cobreix, ja que és molt indigesta i els dóna mal gust, i si són fresques, escaldeu-les per facilitar-ne el despreniment. Coeu-les fins que estiguin toves, ho podeu fer amb un tros d’alga kombu, i si les coeu amb canyella o gingebre en plats dolços, ajudareu a digerir-les i us escalfaran.

Per coure-les, feu-ho amb aigua abundant, a foc viu durant els primers minuts, després escumeu, abaixeu el foc al mínim i tapeu-les.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El poder relaxant de cuidar un hort o un jardí

Regar, plantar, treure males herbes… són tasques senzilles que, fetes amb calma, acaben tenint un punt gairebé meditatiu

L’orígen barceloní de les famoses pastilles Juanola

Les icòniques pastilles per la gola van néixer l’any 1906, creades per una família farmacèutica del barri de Gràcia

Els beneficis de la dieta Mediterrània, una cuina saludable i social

La dieta mediterrània no és només una manera de menjar, sinó també una manera d’entendre la vida

Arrenca la campanya de vacunació: a qui li toca la de la grip, COVID-19 o totes dues

Salut fa una crida a reforçar la protecció de les persones més vulnerables abans que s’intensifiquin els virus respiratoris
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí