Publicitat

La guatlla, una au preuada per la carn i els ous

Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna

Publicat el 18.9.2024 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

Publicitat

La guatlla (Coturnix coturnix) és una au migratòria, de la família dels fasiànids (com les gallines, perdius o faisans), que arriba ben entrada la primavera i s’hi està fins a la tardor, quan emprèn el vol cap a l’Àfrica. La seva presència és més abundant a la Catalunya Central, però es pot trobar per tot Catalunya. Li agraden les zones de conreu de cereal i els espais oberts amb vegetació.

Publicitat

La guatlla és un ocell petit i rabassut de 17 cm de llargada, amb ales llargues. Té unes plomes de colors marronosos, ocres, negres en la part superior i tons més blanquinosos en la part inferior. Els mascles, a part de tenir la barbeta blanca, també tenen una taca negra a la gola; en canvi, les femelles tenen unes taques negres al pit i uns colors més apagats.

S’alimenta principalment d’herbes i llavors; pot menjar cargols, erugues i petits invertebrats. És una au terrestre, reticent a volar i que prefereix moure’s arran de terra, fins i tot quan ha de fugir d’algun perill s’esmuny corrent entre els conreus o la vegetació. La millor indicació de la seva presència és el cant repetitiu, característic i força cridaner.

Els mascles són polígams. Les femelles normalment solen fer una única llocada amb una desena d’ous, l’època de cria acostuma a ser durant els mesos de maig i juny. En la incubació només hi participen les femelles, les quals nidifiquen a terra protegides d’algun element de vegetació, sobretot en sòls de conreu, i dura uns 17 dies.

És una au preuada per la carn i els ous. Es crien en granges d’aviram i també se’n permet la caça, amb les modalitats en mà i al salt, que es concentra a la mitja veda, període curt que s’obre i es tanca en ple estiu, juntament amb la caça de la tórtora comuna i el tudó; les dues primeres són espècies migradores que pateixen una regressió constant i cada temporada són més escasses. Els seus ous, petits, de dotze grams i amb taques marrons per fer-los més críptics, són gustosos i rics en proteïna, amb una aportació energètica tres o quatre cops superior a la dels ous de les gallines.

La dita: A la perdiu a primera vista, a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El titella: característiques i curiositats

És un petit ocell migrador que cria a la major part de la meitat nord d'Europa i Àsia; té hàbits terrestres i gregaris, i per això es pot observar sovint per terra i en grup

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

L’agró roig: un ocell escàs que cria al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà

És un animal solitari i discret, durant el dia s’està quiet llargues estones entre la vegetació dels canyissars o dels arrossars quan estan crescuts; al capvespre és més actiu i camina buscant alguna presa

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí