Cuina de Convent
Fra Valentí Serra de Manresa
La murtra (llat., Myrtus communis) és una planta balsàmica, molt aromàtica, que gaudeix de notables propietats remeieres i gastronòmiques, ja que és un bon substitutiu del llorer. La murtrera sol florir a mitjans de juny i els murtrons maduren entorn de la festa de Tots Sants, en començar el novembre. Els brots de murtra i, principalment, els murtrons s’usen per a perfumar la carn de cacera i, en l’antiga cuina caputxina, els murtrons substituïen els claus d’espècie que els cocs clavaven en la carn per tal d’adobar-la i de perfumar-la convenientment i fer-la més digestiva. La infusió de fulles i baies de la murtra és de gran utilitat per a estovar la tos i, també, per a combatre les infeccions bucals. A més, la murtra és una planta febrífuga que, alhora, gaudeix de notables propietats antireumàtiques.
En època medieval, Santa Hildegarda de Bingen (†1179), doctora de l’Església, gran experta en herbes remeieres, recomanà la utilització de la murtra per a fer una cervesa que fos molt més digestiva i sana (cf. S. Hildegardis abbatissae Opera omnia, Parisiis 1882, P. L. 197, cols. 1240-1241 “De mirtelbum […] quis cerviseam parare voluerit, folia et fructus ipsius arboris cum cervisea coquat, et sana erit, et bibentem no laedit”). D’altra banda, els frares caputxins d’abans de l’exclaustració per a l’elaboració del rapè –el famós tabac en pols dels frares–, durant la fermentació de les fulles, les adobaven amb mel i amb murtra.
Antigament, es feia un vi aperitiu adobat amb murtra i, encara avui, amb els murtrons macerats i passats per l’alambí es prepara una ratafia o licor estomacal de grans propietats digestives que a Itàlia en diuen mirtillo. El botànic Pere Celestí Palau i Ferrer escriví que, a més, “amb els murtons torrats es fa una mena de cafè que produeix una forta excitació dels ronyons i provoca la diüresi” (Plantes medicinals, 68). D’altra banda, el famós metge del papa Juli III, D. Andrés de Laguna (†1560), en la seva versió adaptada de l’obra de Pedani Dioscòrides titulada De materia medica, l’any 1555 escriví que: “el arrayán es muy amigo del estómago, provoca la orina, y el vino que se hace de la grana del arrayán cocida, si se bebe antes de otro vino, impide la borrachez”.
Fra Jacint de Sarrià, expert en herbes remeieres, escriví l’any 1751 en el convent de Vilanova de Cubelles que la murtra és una planta “freda y seca, que restreny y corrobora. Lo aixarop de murtra és molt restringent, y ataca los fluxos de sanch del pit y mitiga la tos (BHC, De algunas herbas, f. 201). En èpoques pretèrites, la pagesia de casa nostra solia dir: “Tots tenim murtra”, és a dir, tots tenim algun defecte. A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, sobre les nombroses propietats de l’ordi.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià
