Salut
Mertxe Fernàndez
La nomofòbia, el nom de la qual prové de No mobile phone phobia, és la por irracional a no tenir el mòbil o estar desconnectat. Qui pateix de nomofòbia sempre troba pretextos per justificar la necessitat de tenir-lo a prop: els fills, el treball, una crida o notificació importantíssima…
Actualment, la nomofòbia es vincula a totes les franges d’edats, encara que els més afectats són els joves. S’ha treballat amb nens menors de tres anys dels quals es sospitava un trastorn de l’espectre autista, quan el que hi havia era una addicció al mòbil. Des de ben petits, els pares lliuren els seus mòbils a nens fins i tot menors de dos anys perquè es distreguin. Quantes vegades veiem nens als seus cotxets amb un mòbil a la mà perquè els pares puguin estar tranquils?! A més, la majoria deixen de supervisar o controlar l’activitat, pàgines que visiten, xats, jocs… dels seus fills a partir dels 12 anys, si no abans. Ni tan sols segueixen als seus fills a les xarxes socials.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 66% dels nens (1.713.905) d’entre 10 i 15 anys tenen un telèfon mòbil, i més del 90% en la franja de 14-15 anys. I no ens enganyem, els culpables que hi hagi aquest tipus d’addicció són, novament, els pares.
Els símptomes principals de l’addicció al mòbil són:
- Augment de la factura del telèfon, encara que amb les tarifes planes aquest símptoma queda obsolet i, en la majoria dels casos, tampoc es pot controlar.
- Mai es deixa el telèfon, encara que s’estigui en grup, amb amics o família. Ni tan sols per anar al lavabo!
- Incapacitat de concentrar-se en les converses per estar pendent del mòbil (sempre es troba una excusa) i necessitat imperiosa de contestar/llegir els missatges o WhatsApp’s rebuts.
- Cada vegada es produeix més aïllament. La comunicació es converteix en virtual i s’interactua amb els amics/grups no presents en lloc d’aquells amb qui estan reunits. És habitual veure grups d’amics asseguts al voltant d’una taula (abans de la covid) i tots mirant la pantalla del seu mòbil en lloc d’interactuar entre ells.
- Ansietat i irascibilitat quan no hi ha cobertura o s’acaba la bateria. En la majoria d’ocasions, fins i tot es porta un carregador o bateria per poder recarregar el mòbil.
- Privar-se d’hores de son en pro d’estar connectat. Anar-se’n a dormir mirant el mòbil.
Les possibles solucions que es poden aplicar són:
- Apagar o posar el mòbil en mode avió durant les reunions, menjars, sopars… i a la nit, i deixar-lo en una altra habitació durant el dia
- Silenciar WhatsApp i algunes notificacions o alguns grups
- Reduir a un nombre determinat d’hores l’ús del mòbil i monitorar l’ús que se’n fa. Establir i limitar els horaris disminuint progressivament l’ús.
- Eliminar aplicacions innecessàries
- Buscar entreteniments, distraccions, entreteniments… alternatius
- Fer petites sortides sense el mòbil
- Buscar ajuda d’un professional
Mertxe Fernández és psicòloga clínica
