Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
La plaça de Calvó està situada en l’encreuament dels carrers Jesús i Maria amb el dels Quatre Camins, a la part alta del barri de la Bonanova. Quatre Camins és un dels vials més antics del barri, ja que havia estat el camí vell de Sarrià a Sant Gervasi. El fet d’anar per un indret elevat, al límit d’un pla amb poc pendent a la falda de Collserola, li permetia anar superant els torrents i rieres que s’anava trobant i que, més avall, per on ara hi ha el passeig de la Bonanova, eren més cabalosos i provocaven barrancs més profunds. Així, entorn d’aquest camí, s’hi van anar construint torres senyorials com Bellesguard, Pedralbes o Veciana, i masos d’origen medieval com Can Cansé o Can Canals.
A principis del segle XX, s’inicià la construcció del monestir i l’església de Valldonzella, de l’ordre femení cistercencs, en la finca de la marquesa de Moragas, una de les principals propietàries de la zona. L’administrador de Moragas va ser Francesc Calvó i Brossa, d’aquí la dedicació de la plaça. Una de les entrades al monestir és per la plaça, i la seva urbanització, el 1922, coincideix amb l’any que es van acabar de fer les obres. A la plaça, a la cantonada amb el carrer de Dominics, hi ha una destacada casa modernista. Anys més tard, el 1946, a la cantonada amb el carrer dels Quatre Camins, a llevant, l’arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat va projectar i construir la seva casa familiar, on també hi havia l’estudi d’arquitectura.
La plaça Calvó està situada en una zona residencial i de serveis, on hi ha edificis escolars vinculats a La Salle i a la Universitat Ramon Llull, geriàtrics, cases de religiosos i, a prop, la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sarrià – Sant Gervasi. Sorprèn, en un indret tan exclusiu, l’aparent deixadesa de la plaça Calvó, amb una urbanització molt bàsica.
